INICI DE TEMPORADA
15-05-2025 9:49
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Segons els estudis publicats sobre l’espècie, aquests juvenils volanders tenen aproximadament un 20% de supervivència el primer any, i per tant és imprescindible que molts tirin endavant, per mantenir almenys la població nidificant a Ribes Roges, que és de 7 parelles reproductores, les mateixes que la temporada 2024. De moment ja tenim els tres primers.
La temporada va arrencar el 12 de gener, data a la qual detectem un primer mascle a la platja. El 20 de gener ja hi tenim la primera parella, a la que es van afegint d’altres al llarg dels mesos de febrer i març, fins arribar a les 7 parelles que conformen la fràgil població de Ribes Roges, la cinquena de Catalunya per darrera de les del Parc Natural del Delta de l’Ebre (entre 189 i 288 parelles el 2024), el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (unes 70 parelles el 2024), el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter (22 parelles el 2024) i els espais naturals del Delta del Llobregat (10 parelles el 2024).
Parella del niu 1, a la Platja de Ribes Roges
El seguiment diari a la platja dut a terme pel voluntariat, coordinat per La Foixarda, ens permet observar que les còpules avancen, que les parelles comencen a preparar els nius, i que tot sembla indicar que les primeres postes s’avançaran respecte a temporades anteriors, fet que comuniquem a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que respon de manera àgil i immediata, ubicant els tancats de protecció a la platja i avançant la restricció d’accés amb gossos a la platja al 22 de febrer. Uns tancats que per nosaltres tenen la mida adient, inclós el que s’ha ubicat a la zona de Pasífae, que tant havíem reivindicat.
Tal i com havíem previst, detectem el primer niu de la temporada el 8 de març, dues setmanes abans que el primer niu de la temporada 2024, que ja havia estat el més primerenc de la sèrie històrica des del 2020, potser un efecte més del canvi climàtic o potser conseqüència d’una major disponibilitat d’aliment deguda a les pluges i l’exuberància de la vegetació a la platja, fruit dels canvis duts a terme en quant a la seva gestió per part de l’ajuntament, minimitzant la intervenció mecanitzada i respectant la morfologia dunar de bona part de la platja.
El dia 1 d’abril neixen els tres primers pollets de la temporada a la platja de Ribes Roges.
Després, entre el 17 i el 20 d’abril, coincidint amb les vacances de setmana santa, neixen fins a 8 pollets més dels niu 2 al 5. Dies intensos, de patiment per la seva sort, ja que la platja està plena de gent i la restricció d’accés amb gossos no es respecta.
Pollet del niu 4 amb 20 dies de vida, a la Platja de Ribes Roges
En unes 350 hores de presència a la platja, el grup de seguiment coordinat per La Foixarda hem observat més de 580 gossos a la zona de nidificació, incomplint la restricció d’accés, la majoria d’ells deslligats. Diversos estudis demostren que la presència de gossos a zones de nidificació del corriol camanegre suposa la pèrdua de nius i pollets, bé per depredació directa o bé per abandonament per part dels adults, els quals veuen a les nostres mascotes com a potencials depredadors naturals.
Som nosaltres, el voluntariat, qui hem d’informar de la prohibició a la gent que accedeix amb gossos a la zona de nidificació. La immensa majoria respón positivament, ens agraeix la informació i treu el gos de la platja.
En aquest sentit, hem demanat sense èxit, en reiterades ocasions, a l’Ajuntament de Vilanova que dugui a terme una campanya informativa més potent i que ubiqui panells informatius sobre la presència de l’espècie a la platja, que expliquin perquè cal protegir-la i també l’impacte que els gossos tenen sobre ella. Enguany, però, se’ns ha comunicat que en breu s’ubicarà a la platja aquest tipus de cartelleria, que pensem serà molt positiva per fer pedagogia sobre la necessitat de preservar, no només el corriol camanegre, sinó tota la biodiversitat que habita a la platja, un ecosistema que cal cuidar i naturalitzar, ja que constitueix un element clau per protegir-nos davant de la pujada del nivell del mar, els fenòmens meteorològics extrems i l’augment de les temperatures atmosfèrica i oceànica. Cuidant la biodiversitat que ens envolta ens cuidem a nosaltres mateixes.
Fins ara hem tingut set nius de primeres postes, dels quals hem perdut el darrer, abandonat per causes desconegudes, i tres de segones postes, un dels quals abandonat també, molt probablement per la pressió provocada per la massificació de la platja durant el pont del primer de maig. En aquest sentit, és important que la distància entre niu i pal i corda sigui prou gran, al voltant d’uns 20 metres, perquè els adults se sentin prou segurs al llarg dels aproximadament 28 dies d’incubació.
En quant a pollets, fins ara hi han nascut 16, dels quals 3 han arribat a volanders i 10 sobreviuen encara a la platja. Dels 3 perduts, un va aparèixer aixafat a la platja. Els agents rurals el van recollir i han demanat que se li realitzi una necròpsia, per mirar de determinar la causa d’aquest esclafament, en principi no atribuïble a cap vehicle, ja que no s’hi van trobar roderes al punt on hi havia el pollet mort.
Ara fa un any aproximadament denunciàvem en aquest mateix mitjà la circulació de vehicles a la platja sense cap protocol de protecció dels pollets i, en definitiva, l’incompliment reiterat i sistemàtic de la legislació vigent en matèria d’espècies protegides, així com del decret d’alcaldia 1649, de mesures de protecció ambiental de les platges de Vilanova i la Geltrú, en relació a espècies protegides i, en especial, envers el corriol camanegre, per l'any 2024. Aquest fet va derivar en l’atropellament i mort de dos pollets a la platja, amb tota probabilitat per vehicles de serveis que circulaven per la platja.
Enguany la situació ha canviat substancialment, gràcies fonamentalment a la feina duta a terme per personal tècnic del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat, que va dictar instrucció de què no es podria circular per la platja si no s’acomplia el protocol de fer-ho a mínima velocitat i amb una persona a peu davant, per assegurar-se de no creuar-se amb cap de les famílies de corriol presents a la platja, també a les hores que tècniques i tècnics dels Serveis de Medi Ambient i de Platges i Agents Rurals han dedicat a acompanyar els vehicles durant el muntatge de les guinguetes, per garantir l’acompliment del protocol, i a les hores de voluntariat que nosaltres mateixes hem dedicat a seguir exhaustivament el moviment dels animals a la platja, informant en temps real a ajuntament i agents rurals tant de la seva ubicació com dels incidents que ens trobàvem a la platja, ja que no tothom ha respectat el protocol i ens hem anat trobant amb múltiples incompliments, que hem anant denunciant. FInalment, però, es va poder dur a terme el muntatge de les guinguetes sense que es produís cap afectació sobre els corriols. El nostre més sincer agraïment a totes les persones que han contribuït a fer-ho possible.
És imprescindible que totes les actuacions a la platja tinguin una visió de cura de l’hàbitat que hi tenim, de la biodiversitat que hi habita, i cal seguir fent treball pedagògic i de gestió en aquest sentit. És un luxe i una riquesa per Vilanova poder comptar amb espais com la platja de Ribes Roges, que poden esdevenir referent en quant a naturalització d’una platja eminentment urbana.
També cal que totes hi accedim amb cura i respecte, mirant de no molestar la fauna ni malmetre la flora que hi viu. Per això cal respectar els tancats de protecció, no apropar-se en excés als animals, ni tan sols per observar-lo o fotografiar-los, no entrar sota cap concepte amb gossos a la zona de nidificació, no fer ús de pirotècnia a la platja ni generar sorolls que puguin molestar als animals, i contribuir a difondre aquest missatge, especialment entre les generacions més joves, que sense dubte mereixen poder gaudir d’un futur saludable, ja que la seva salut dependrà, en gran mesura, de que aconseguim revertir l’accelerada pèrdua de biodiversitat i la degradació de les condicions de vida per a la nostra espècie que l’emergència climàtica està provocant.
PUBLICITAT
PUBLICITAT