VNG
03-05-2012 10:54
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L'acte de signatura comptarà amb la presència de l'alcaldessa de la ciutat i presidenta de l'Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, Neus Lloveras, i de la regidora de Cultura i vicepresidenta de l'OAPVB, Marijó Riba, i del president de La Unió Vilanovina de L'Acord i El Coro, Francesc Xavier Serra, que signaran el conveni de cessió.
El material que se cedeix en dipòsit al Museu Víctor Balaguer en aquest acte té un valor històric per a La Unió i per a la ciutat i l'acte té un alt significat simbòlic per l'estreta relació que en els seus inicis hi va haver entre Don Víctor Balaguer i La Unió Vilanovina, essent-ne un dels seus impulsors i Soci Honorari.
El primer dels penons, el datat l'any 1861, fou sufragat per tots els membres coristes de la recent fundada Unió Vilanovina i fou brodat per la mestra d'una de les escoles públiques de la localitat, anomenada Lluïsa Pla i Herrera. Aquest penó fou estrenat en la cantada del cor de La Unió Vilanovina en un gran festival organitzat per Anselm Clavé en els "Jardines Euterpe" de Barcelona.
El segon penó, datat l'any 1881, fou brodat per Agustina Tarrés, aportant el material necessari els mateixos coristes mitjançant l'establiment d'una quota de sis rals setmanals i fou estrenat la vigília de Sant Josep de l'any 1882, amb una serenata a Can Juandó.
El tercer penó es va estrenar el dia 6 de maig de 1934. D'aquest penó, tot i ser el mes nou dels tres, no es té notícia de qui el va confeccionar.
Els tres penons van acompanyats del portaestendards amb coronament amb motius florals i d'una corona de llorer de plata que s'utilitzava com a ornament del penó, possiblement oferta pel marqués de Santa Ana durant una cantada de La Unió Vilanovina a Madrid el mes de maig de 1896.
El ventall, recuperat per La Unió ja fa uns anys, és l'únic dels originals que decoraven i il·luminaven la rambla durant la Festa Major dels anys quarantes/cinquantes que es manté en l'actualitat, tot i que presenta un estat de conservació deficient. Està pintat amb imatges dels nans per les dues bandes i disposa d'una instal·lació elèctrica amb cent dotze portalàmpades per a la seva il·luminació. Va ser utilitzat com a model per a la construcció dels nous ventalls que actualment decoren la Rambla en els primers dies d'agost.
Amb la signatura d'aquest conveni de cessió La Unió Vilanovina de L'Acord i El Coro, que el passat any va celebrar el seu 150è aniversari, diposita aquest material patrimonial al Museu Víctor Balaguer donat que en l'actualitat no disposa d'un espai adequat per emmagatzemar-lo en unes condicions que en permetin assegurar la seva perdurabilitat en el temps. El conveni de cessió no té una durada definida i els seus propietaris podran recuperar el material dipositat quan ho considerin adient.
SERENATES I PENONS AL VENT: L'ACTIVITAT CORAL DE LA UNIÓ
A continuació, a les set de la tarda es portarà a terme una xerrada sota el títol Serenates i penons al vent: l'activitat coral de La Unió a càrrec de Montserrat Comas Güell amb una aproximació a l'agitada vida dels penons de La Unió Vilanovina i a la relació entre Don Víctor Balaguer i La Unió Vilanovina..
Montserrat Comas Güell (Barcelona, 1954) és llicenciada en Hispàniques i diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Des de 1988 és directora de la Biblioteca Víctor Balaguer. El contacte diari amb la documentació del segle XIX i especialment amb la correspondència de Víctor Balaguer, de la qual n'ha catalogat una bona part, li ha permès una bona aproximació a la seva personalitat. A més d'articles i estudis, ha publicat La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (2007) i Víctor Balaguer i la identitat col·lectiva (2008).
Paral·lelament, s'ha dedicat a l'estudi de la lectura i les biblioteques al segle XIX, sobre les quals ha publicat Lectura i biblioteques populars a Catalunya (1793-1914) a Textes i Estudis de Cultura Catalana (2001) Lectura en el siglo XIX, redención y negocio dins La Memoria de los libros (2004), Bibliotecàries dins de Catalanes del XX (2006) i Lectura: nous públics, noves maneres de llegir, noves estratègies dins L'exaltació del llibre del Vuitcents (2008). L'any 2008 també va publicar el llibre Biblioteques en temps de guerra. El front cultural de la rereguarda on, a través dels diaris de les bibliotecàries estudia el desenvolupament de la Guerra Civil a Sitges, El Vendrell i Vilafranca del Penedès.
L'any 2010 es va proclamar guanyadora del premi Ferran Soldevila de biografies, memòries i estudis històrics que atorga la Fundació Congrés de Cultura Catalana per la seva tesi La impremta catalana i els seus protagonistes a l'inici de la societat lliberal (1800-1833).
PUBLICITAT
PUBLICITAT