DIADA HISTÒRICA I ÈXIT SENSE PRECEDENTS
11-10-2012 Última revisió: 19-10-2012 20:07
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Els Bordegassos van demostrar actitud i mentalitat de colla gran. Poques persones es podien imaginar que una actuació que obrien carregant el tres de vuit (el castell de vuit al qual li tenen més confiança) acabaria amb tres castells de vuit descarregats, el tres inclòs. Des de primera ronda els de la camisa groc terrós es van fer amb el liderat, però la lluita pel primer lloc es va mantenir viva fins a la cinquena ronda, quan els Bordegassos van optar, tot i no necessitar-lo, per tornar a enlairar el tres de vuit i descarregar-lo, completant d'aquesta manera la tripleta de vuit.
Tal i com havien anunciat, el tres de vuit va ser el castell de la primera ronda. Va ser un tres molt llarg, en què una rebrincada (ben resolta) va fer que l'enxaneta s'ho repensés massa estona. Tot i això, va seguir pujant i va coronar el castell. Però la durada excessiva va castigar massa l'estructura, que va acabar caient quan l'aixecadora començava a sortir. Els més pessimistes podien pensar que el guió es complicava molt, però va ser tot el contrari; senzillament començava a tenir més arguments per a l'èpica.
La decisió més difícil era decidir quin seria el castell de segona ronda, i Èdgar Granados va tenir molt clar que s'havia d'apostar per la torre de vuit amb folre. Després de desmuntar un peu amb segons dalt, la torre va tornar a tancar una pinya immensa i va començar a muntar l'estructura. Era un folre molt renovat respecte el de fa una dècada, però que també mantenia algunes peces veteranes per aportar el màxim d'experiència possible. Terços i quarts van donar el vist i plau i la torre folrada va pujar amb gran determinació. El peu, més compacte que mai, facilitava molt la feina a un folre que en tot moment es va mostrar rocós. El tronc treballava còmode i la canalla pujava sense perdre ni un instant. Gairebé sense patir gens, la torre es va carregar i a la sortida la descarregada també va ser plàcida. Semblava que el castell formés part del repertori habitual de la colla, tot i que feia més de deu anys de l'última.
Tot això va precedir un dels moments d'eufòria més grans de la història de la colla. I, per descomptat, de la història recent. Abraçades, càntics, plors per celebrar un salt qualitatiu que fa no gaire semblava molt lluny. Entre la recuperació de la torre de set (a la festa major del 2011) i aquesta torre de vuit amb folre tot just han passat catorze mesos.
Carregats de moral com el que més, a tercera ronda els Bordegassos van descarregar el millor quatre de vuit de l'any. Un quatre afrontat amb la decisió necessària perquè no perdés del mides en cap moment. Després de tres rondes, els castellers vilanovins ja tenien ni més ni menys que tres castells de vuit al sarró.
Però l'objectiu de la colla, més que guanyar el Concurs, era descarregar tres castells de vuit. Per això, després de descansar a la quarta ronda, a cinquena van tornar a atacar el tres de vuit. Una ronda de millora final en què les tres colles amb opcions de guanyar van apostar fort per descarregar el castell de vuit que els restava pendent. Però la torre folrada dels Xicots va tornar a quedar en carregada i el tres de vuit de Sant Cugat (primer de la seva història) va quedar en carregat. Els Bordegassos ja tenien el títol del Concurs B al sarró, però van mantenir el que havien anunciat a l'inici de la ronda: volien sortir de plaça amb tres castells de vuit descarregats. I així va ser. Aquest cop, descarregat de nervis, el tres de vuit va tornar a ser de postal. Una actitud de colla gran, ambiciosa, que va dur els vilanovins a acabar saltant per la Tarraco Arena Plaça a toc de Turuta. Passió castellera i vilanovina al cent per cent.
PUBLICITAT
PUBLICITAT