10-07-2013 12:51
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Sí, segona part quan tot just fa un mes i mig de la primera i amb un 33 per cent d’augment respecte l’any anterior. Com aquell qui diu encara no ens hem refet del primer cop, que ja ens donen el segon. Deu ser per estabornir-nos d’una vegada i que ja no ens adonem del tercer cop i definitiu serà a l’octubre. Tot gràcies a aquest Equip de Govern del nostre Ajuntament que “pobrets” necessiten diners perquè s’ha trobat amb un bon forat econòmic que han fet els anteriors i que ells tenen el mèrit de fer-lo créixer cada dia més i més amb els interessos que paguen als bancs i a l’ICO pels crèdits que els presten per tapar-lo.
Sembla que eIs “pobres” no tenen capacitat per aturar aquesta caiguda lliure, si no és que paga el ciutadà, aquell que els va elegir amb tota la bona fe. Però del nostre vot ja no se’n recorden. Tot just faran memòria de que es deuen al ciutadà sis mesos abans de les properes eleccions municipals, quan comencin a dir-nos que volen venir a visitar el barri – ja ens ho sabem això-. Els anteriors ho van fer a última hora i els actuals només arribar encara que en cap dels dos casos ha servit de gaire. L’actual alcalde ens va visitar amb una llibreta la mà i un bolígraf i ell mateix prenia nota.
Pensin que és colpidor veure-ho i veure que no té ningú perquè li prengui nota. El que no sabem és que en fa després d’aquestes llibretes, perquè entre tots els barris desastrats que tenim a Sitges ja en deu haver omplert un armari el nostre senyor batlle, a no ser que les anotacions hagin anat a parar directament a la brossa, la del reciclatge de paper. Mentre el temps va passant, si mirem com tenim els barris, no es veu que facin res d’especial, perquè saben que poden estar sense fer res, sense cap tipus d’impunitat.
L’únic castigat aquí és el ciutadà, que no té més remei que pagar els impostos, perquè, si no ho fa quan toca, als 30 dies se li carrega en el rebut el 10 per cent més, com les multes de trànsit. El que passa que les multes són un càstig i l’IBI ens pensàvem que no. Doncs, amb aquest 10 per cent més se’ns confirma que l’IBI es també un càstig.
I amb tot aquest greuge que l’IBI suposa pel ciutadà, ens preguntem que se’n fan dels nostres diners, que estem obligats a pagar tant sí com no. En l’anterior article, ja varem engegar una pluja de dades que demostren, ni més ni menys, que estem a la cua de tot pel que a serveis es refereix i que Sitges, comparativament amb els altres municipis de Catalunya, és un dels municipis amb més pressió fiscal de Catalunya, així com en infraestructures i serveis és dels més endarrerits del nostre país.
Segons dades del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas / estadísticas territoriales / Datos estadísticos de entidades locales /Presupuestos de entidades locales 2012, la mitjana de despeses dels pressupostos destinats a les actuacions de Protecció i Promoció Social dels municipis catalans el 2012, va ser d’un 9%. A Sitges la partida del pressupost destinada a Protecció i Promoció Socials tan sols va ser d’un 3% del pressupost municipal. I si comparem amb municipis limítrofs o propers veiem que a Vilanova i Geltrú la mitjana va ser d’un 5%, a Sant Pere de Ribes d’un 9% i a Vilafranca del Penedès d’un 10%.
Si parlem de centres d’ensenyament (índex de superfície per m2), l’estudi 2009 de la web Sielocal.com, basat en dades del Ministerio de Administracions Públicas, fet amb 950 municipis, Sitges es troba per sota de la mitjana a Catalunya, concretament en la posició 653 del ranking català. És cert que amb posterioritat al 2009, s’han inaugurat un centre d’Educació Primària, el Maria Ossó, i un institut de Secundària a Can Pei, però tot i amb això, si sumem aquestes dues obres noves, no arribem a l’any 2013 ni a la posició 500. Per no parlar de que encara no s’ha resolt la construcció de l’edifici de l’Escola Agnès, que fa que sobreviu en barracons anys i panys.
Si volem saber d’instal•lacions esportives, també som ben enrere. Aplicant l’índex de superfície en m2 referit el nombre d’habitants, segons fórmula de l’estudi de 2009 de Sielocal.com, Sitges és el municipi 781 en el rànking autonòmic de prop de 900 municipis estudiats. L’ índex de Sitges és de 10,76% front a la mitja catalana de la franja de poblacions similars a la nostra que és 23,08%, més del doble que la nostra. La mitjana absoluta de tots els municipis de la província de Barcelona en relació a aquest índex és de 40,19%, és a dir, quasi 4 vegades més que a la nostra vila.
Tot i que el regidor Mas ja ens va dir per justificar aquesta puja sense precedents i brutal de l’IBI i d’altres impostos que “cal un grau important de solidaritat entre tots els ciutadans”, en solidaritat estem lluny de despuntar. A Sitges els diners que el 2012 es van destinar a la solidaritat, àrea de Promoció i Protecció Social, van ser un 5 per cent del pressupost municipal, mentre que al deute públic se’n destinà un 15 per cent, una xifra més alta que a Vilanova i la Geltrú (un 11%) i a Vilafranca del Penedès (un 8%). Aquesta comparativa ve a tomb perquè normalment els municipis equiparen quantitativament ambdós conceptes. És a dir, a Sitges la dotació pressupostària que es dedica a l’àrea de Promoció i Protecció Social és 5 vegades inferior que la que es dedica al deute públic.
Com ens demostren les xifres, a Sitges hi ha molt a fer perquè anem a la cua amb molts serveis, segurament en més aspectes dels que hem esmentat en aquest article i l’anterior. Calen més serveis i més optimitzats, és a dir, millors i amb menys costos. La llàstima és que ara per ara sigui en va l’esforç del ciutadà, obligat a pagar els plats trencats d’uns polítics que no han estat, ni estan, a l’alçada del que aquest poble es mereix.
PUBLICITAT
PUBLICITAT