DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

MÚSICA TRADICIONAL I POPULAR

Roger Mas enceta el 25è Música a la Vila


Redacció El Vendrell

29-07-2013 20:49

Se l’ha considerat “la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana”

Música a la Vila, cicle de música tradicional i popular que es fa al Vendrell els dimecres del mes d’agost compleix vint-i-cinc anys. Des del seu inici, els seus concerts han tingut l’objectiu de donar a conèixer l’actualitat de les formacions que es dediquen a fer música tradicional i popular.

Dimecres 7 d’agost, a les 22 h, a la plaça del Tívoli, Roger Mas Quartet iniciarà el cicle d’aquest any. El grup està format per Roger Mas, veu i guitarra; Xavier Guitó, piano i veus; Arcadi Marcet, contrabaix, i Josep Pinyu Martí, percussions.

Roger Mas va néixer l’any 1975 en una família de músics. Als 5 anys inicià estudis d’instrument amb el seu avi. Als 12 anys començà la seva activitat artística com a clarinetista i saxofonista. A partir de 1994 investiga en les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua.

L’any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. D’aleshores ençà, set discos, diversos premis rebuts per cada nou treball i l’ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó. La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres barreja la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent.

Se l’ha considerat “la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana” (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia, Brasil, Uruguai o Sèrbia. Seguint la dinàmica de les grans veus europees, caracteritzada per la versatilitat dels cantautors a l’hora d’aproximar-se a un o altre estil o concepte, Roger Mas tomba novament cantonada per agafar un altre carrer. Un gir que busca la frescor de les seves primeres obres, amb lletres més senzilles i properes, petites històries amarades de poesia.

Si amb Mística domèstica, el seu cinquè disc, ens oferí cançons pròpies i producció aliena; després, a Les cançons tel·lúriques, poemes musicats de Verdaguer i músiques tradicionals, passà a la producció totalment pròpia; ara, a A la casa d’enlloc ens torna a regalar cançons pròpies amb producció pròpia.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.