OPORTUNITATS A L'ESTRANGER
21-10-2013 18:33
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Óscar González (1971) torna set anys després a casa seva, Segur de Calafell, per dirigir cursos de formació a joves que aspiren a ser actors. Una professió que coneix perfectament González, que després de formar-se en teatre a Barcelona, i en cinema a Madrid, aspira ara a fer de nou les maletes i posar rumb als Estats Units. “El Comisario” o “Los Hombres de Paco” són algunes de les sèries en les que ha treballat aquest actor de Segur, que es va donar a conèixer mundialment el 2008 pel seu paper protagonista en el curt “El Forjador de Historias”, un treball que va resultar premiat en una trentena de festivals de tot el planeta. A nivell estatal el seu gran primer paper va arribar amb l’obra teatral Sexual Perversity in Chicago, de David Mamet, amb la qual va actuar per tot l’Estat.
Perquè vas decidir sortir de Catalunya?
A Madrid és on estan la majoria de les produccions, sobretot de televisió i cinema. Quan vaig començar amb aquesta carrera, em vaig informar sobre quin era el millor lloc per instruir-me, i la resposta va ser clara: si vols fer teatre, Barcelona, i si vols fer televisió o cinema, Madrid. La meva prioritat era el cinema i per això em vaig decidir per anar a la capital de l’Estat. A Barcelona, a més, facis la feina que facis en el món de la interpretació, l’idioma (català) també pot ser una barrera si no el parles perfecte. No es definitiu, però té el seu pes. I jo sóc originari de Zamora.
Durant aquests anys has compartit platós amb artistes consagrats com Hugo Silva, Ginés Garcia Millán o Josep Mª Pou, no?
Si. Amb aquests i molts més. Quan et trobes un bon professional és fantàstic poder compartir i continuar aprenent d’ells. De vegades t’emportes sorpreses, perquè molta d’aquesta gent no s’assembla en res a com la gent els pinta sense haver-los conegut mai. La persona, en la majoria dels casos, supera l’actor. No tens temps de parlar de la vida en general, però amb detalls molt petits ho veus.
Quants anys feies que no tornaves a Calafell?
Per treballar -fer xerrades amb adolescents- feia 7 anys. He vingut altres vegades 2 o 3 dies a l’estiu o algun cap de setmana, però gairebé sempre molt poc temps. Visites ràpides, ni els meus amics sabien que estava per aquí.
Com ha afectat la crisi a la teva professió?
De forma espectacular. Hi ha gent que s’ha retirat, d’altres que estan buscant feina en altres llocs o en altres treballs. En aquesta professió, si no ets un gran afortunat, és convenient tenir almenys dues feines, ja que si no et pots morir de gana. Això ja passa abans: doncs imagina’t ara. Si o si s’han de tenir dues feines perquè les oportunitats van escasses. A més ara hi hem d’afegir a pujada de l’IVA, el fet que els teatres estiguin buits,...hem de fer veritables equilibris per omplir-los i, és clar, és com el peix que es mossega la cua. No hi ha feina.
Estàs treballant en algun projecte ara mateix?
Estic fent el meu propi espectacle de comèdia. És un muntatge en el que només som dues persones. Ho fem tot: direcció, producció i, com no, també l’actuació.
Quin és el teu objectiu a curt i mitjà termini?
Aquest projecte que et deia. I depèn de com vagi estic preparant també una possible fugida a l’estrangera, segurament als Estats Units.
Creus que a Estats Units podries trobar més oportunitats que aquí?
Sens dubte. També és difícil, però allà la lluita és entre el teu talent i el dels altres. No contra la manca de treball.
PUBLICITAT
PUBLICITAT