PUBLICITAT
POESIA
19-01-2014 Última revisió: 20-01-2014 12:15
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Una pàgina de poesia de l’Ateneu Vilanovi? Doncs sí. Hem volgut ampliar la nostra dedicació al fet cultural en una faceta més. Per als socis i sòcies, l’ateneu són les xerrades del divendres i el dissabte al vespre, o els concerts; per a d’altres, els partits del Barça aclamats a cor fent una birra; o les exposicions mensuals d’art i les presentacions de llibres, però també les festes de Sant Joan o d’aniversari. Som conscients que, per a la majoria, la nostra influència o activitat cultural són totes aquestes coses juntes i, a més, tot allò que siguem capaços d’assumir i organitzar en el futur i que va lligat a la cultura popular i el desenvolupament del pensament crític. També fem tallers d’història o de pràctica de l’anglès o fins i tot de boxa. En definitiva, pensem que hem de plasmar les nostres inquietuds i aficions, acompanyades d’una bona manera de fer, per tal que tothom que forma part de l’ateneu s’hi vegi identificat i complagut.
J.V. Foix
(Josep Vicenç Foix i Mas, Sarrià, 1893-Barcelona, 1987)
NO PUC DE NIT, I A L’AVENTURA...
No puc, en nit de sal, dolent,
Petjar les cales on, vençudes,
Les testes dels herois, al vent,
Són paperassa antiga. Rudes,
Algues i molsa i ventolera
Hi inscriuen llur nom: Missatge
De llum a recer dels esculls!
Plouen més cares, i les platges
Són, fugaç, una encesa d’ulls
Mentre el clam mor a la pedra.
No puc de nit, i a l’aventura
Escriure el Nom al gruix del mur
Que em cela el Tot a l’hora impura;
Ni, foguejant l’escrit del Fur,
Passar el portell sense bandera
El Pla de Tudela, juny de 1930
DELS SUBDESENVOLUPATS I ECONOMICAMENT AFEBLITS,
DE L’ENGATJAMENT, DELS ENGATJATS I DELS POSSIBLEMENT
ENGATJADISSOS, I, EN GENERAL, DE L’ACTUAL CONJUNTURA
Jo m’engatjo:
He parat en sis anys, vuit sorgents de benzina.
(Vora riu,
Quan Matilda em besava s’enreia i plorava.)
Tu t’engatges:
Has llençat cinc noms més de fluor corrossiu.
(Lluny del bosc,
on passa, remorós, un vol de roses.)
Ell s’engatja:
Ha obert quatre clubs-blus per burgs, cimals i planes.
(Vora els ponts on els màrtirs i els sants enfilaven estrelles.)
Nosaltres ens engatgem:
Fem tres carburants més a preus episcopals.
(Lluny del rec on parlàvem baixet, amb ressaca
de fulles.)
Vosaltres us engatgeu:
Fem dos extrets de fruits amb clots de vitamines.
(Vora el pou, on bevíem el vi com si fóssim regents.)
Ells s’engatgen:
Fan un ultra-cafè amb el poltre domat.
(Lluny del món, on dormíem, plegats, a la cambra del rei.)
I en un engatjament total, subdesenvolupats i afeblits, fem un producte nou,
bucòlic i òrfic ensems, homogeni i evolucionat, de flancs mòrbits i receptius.
- de venda: al tombant de la conjuntura europea i europeista de les
luminiscents autopistes.
1963
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT