TRAGÈDIA AL VENDRELL
27-03-2014 Última revisió: 17-04-2014 21:19
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Tristesa, ràbia i indignació. Amb aquesta barreja de sentiments la societat vendrellenca rebia avui la notícia de la mort de Ayouh, de 12 anys, Thami, de 8, Mohammad, de 5, i Osama, de 3, en un incendi al seu habitatge del carrer del Mig dels Pisos Planas, al Vendrell, succeït durant la passada matinada. Malauradament, la desgràcia no només ha posat sobre la taula la problemàtica existent i llargament mantinguda en aquest barri, sinó també la precària situació en la qual es troben aquelles famílies que pateixen un desnonament per part d'una entitat bancària.
Perquè “aquest accident fatal, que ha trencat les vides d'aquests quatre joves just quan les havien començat” en paraules de l'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer (PSC), pot tenir lloc en qualsevol municipi de Catalunya. La crisi ha assotat fortament, i moltes són les famílies que es troben en la mateixa situació que els pares d'aquests quatre nens: desnonats del seu habitatge habitual davant la impossibilitat de fer front a la hipoteca, subsistint de manera precària i sovint immersos en una espiral d'impotència davant d'un entramat burocràtic que planteja més inconvenients que facilitats a l'hora de poder optar a alguna ajuda econòmica.
Davant d'aquests fets, una de les opcions més habituals és culpar al banc, als polítics o, fins i tot i en casos extrems, a les mateixes famílies. El problema és, no obstant això, transversal, i ens afecta a tots. El compromís per lluitar contra aquest tipus d'injustícies socials ha de ser col·lectiu i ha d'englobar a tota la ciutadania, sense cap tipus de distinció. L'excel·lent exemple de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), aturant centenars de desnonaments al nostre país, ens ha demostrat que si es vol, és possible.
I és que com deia un assistent al ple d'urgència celebrat ahir al migdia a l'Ajuntament del Vendrell: “No som animals, som persones”. I com a tals, qualsevol dia el vent ens pot anar en contra i ens podem trobar en una situació similar o idèntica a la d'aquesta família del Vendrell. I llavors agrairem - com ho han fet i com segurament ho faran els pares de l'Ayoud, en Mohamed, l'Osama i en Thammi davant totes les mostres de suport - trobar la mà estesa no només dels nostres veïns, sinó també la dels nostres polítics.
PUBLICITAT
PUBLICITAT