PUBLICITAT
FLASH
11-03-2003 7:31
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Ho hem dit no poques vegades i es va tornar a repetir dissabte al Principal: els concerts de música ètnica desfan prejudicis... si hom està disposat, és clar, a assistir-hi i a veure el món més enllà de la versió de la CNN. Rozaneh és un grup de música tradicional de l'Iran, un país que ens fa venir al cap la mirada severa dels aiatol·là i el seu fonamentalisme religiós. Sorprèn, doncs, sentir un grup de dones iranianes sense vel, cantant poemes d'amor i tocant música instrumental reservada sovint als homes, i penses que no ens ho acaben d'explicar tot, dels països de l'eix del mal. Unes dones que fan avaz, tradició vocal molt anterior a l'Islam i de gran influència a Turquia o l'Índia. I és que l'Iran és alguna cosa més que el règim xiïta que condemna Salman Rushdie; l'Iran va ser en temps Pèrsia, terra de tolerància religiosa, de místics i filòsofs de l'Islam, pàtria d'Avicenna, primer metge de l'edat mitjana... Parvin Yavdan, lider de Rozaneh (en persa, esperança) és la personalització d'aquest Iran més amable, si més no als ulls occidentals. Vivint a cavall de Teheran i Barcelona, Yavdan és, a més de cantant, llicenciada en filosofia i divulgadora del sufisme, un dels corrents místics de l'islam, força lligades al radif, la música tradicional iraniana. Rozaneh va fer un concert de peces llargues, hipnòtiques, amb petites parades que marcaven ara l'entrada de la cantant, ara un intrincat diàleg entre les cordes del tar i les del kamanché, ara un solo espectacular del daf (un enorme pandero amb sonalls). Una mena de suite, doncs, basada en nou poemes sufís traduïts en un exel·lent programa de mà que marcaven sengles moviments, per dir-ho en termes d'aquí. Així com aquí en valorem, però, els contrastos forts, tonals, allà els moviments es mantenien en una mateixa escala, o mode, tot just amb algun canvi de ritme, de dinàmics o de textura; una música perfecta, doncs, pels dervitxos, sufís que busquen un estat extàtic amb les seves dans
es giratòries, però tot un repte per a l'atenció d'un oient repapat al seient i amb algunes hores de son. Menció a part mereixen les veus, que van estremir tot el pati de butaques. Un pati no gaire ple tot i les bones sinergies: la qualitat de la proposta, l'actualitat del grup, el suport del FIMPT i les bones intencions dels organitzadors, les Joventuts Musicals de Vilanova. Seran prejudicis meus, però quan els monopolis entren en una junta, les complicitats salten per la finestra. Coses del món occidental. Una música que ni l'antipatia que li professen els musulmans xiïtes n'ha impedit el conreu i evolució fins als nostres dies.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT