PUBLICITAT
URBANISME
17-09-2025 11:07
El Passeig Marítim de Vilanova i la Geltrú significa molt més que part del front marítim de la ciutat. Conté traces del llegat mariner del nucli de Ça Llacuna, recollit a la Carta Poble de 1274, la primera petjada del que seria Baix a Mar. Bona part de la nostra identitat es troba allà, en aquest bocí, de quan la ciutat es va guanyar el nom de l’Havana Xica, pel seu comerç a ultramar. Un tram repartit actualment entre el passeig del Carme i el Passeig Marítim pròpiament dit, que segons el cadastre del 1739, es deia les Botigues de Mar; més connotacions marineres és impossible.
Passeig Marítim 1955, Fons Bellmunt
Tan importants com són aquestes petjades històriques, però, en canvi, tan deixat està el passeig. No deixa de sorprendre que no s’hi hagi fet res des del 1955 quan es va començar a construir. Llavors rebia el nom de passeig Fernández Ladreda, en honor al ministre que va autoritzar i facilitar la construcció del Port. Excepte el tram del passeig del Carme des de la rambla Lluís Companys fins a la rambla Joan Baptista Pirelli, la resta està exactament igual.
Inici obres del Passeig Marítim 1955, Fons Bellmunt
Podeu consultar les fotografies familiars, segur que no hi trobareu cap diferència. Continuen els mateixos còdols a terra, cada cop en menor quantia i dispersos, les primeres voreres a tocar de les façanes, la mateixa vegetació i els parterres modernistes. Pocs espais reuneixen les bones condicions per persones amb mobilitat reduïda. Però segurament el més impactant són les sis fileres dedicades als vehicles: dos vials d’anada i tornada, el lateral vora el port, i tres files d’aparcament.
Fons fotogràfic municipal, 1963
Fons fotogràfic municipal, 1974
Fons fotogràfic municipal, 1975
En un petit passeig és fàcil veure el desordre entre les peixeres i terrasses dels restaurants, el poc manteniment de les zones enjardinades, la poca ordenació de les terrasses, amb paviments dispars i sense continuïtat, els bonys i la mala connexió del passeig de terra, que serveix de carril bici, l’impacte de la nau industrial de les antigues drassanes de la plaça del Port, i la redundància de tant de vehicle, aparcat o en moviment, en contrast de l’estretor de les voreres pels vianants. Tot plegat amb la vista al mar condicionada irremeiablement pel port, un espai que, d’altra banda, costa associar amb la vida ciutadana.
L’Associació Veïnal Baix a Mar es queixa de la deixadesa, de la sobreexplotació de terrasses, de les herbes que creixen irregularment fora dels parterres o als escocells dels arbres, de les superfícies amb manca de còdols que no es reposen i que provoquen dolls d’aigua i el consegüent fangueig. També alerten de la presència de rates que provenen de forats des del subsol, de la manca de manteniment del mobiliari i sobretot de la manca de neteja amb l’acumulació de burilles de clients de les terrasses.
El veïnat també lamenta que no hi hagi més espais per travessar la calçada fins a la zona d’aparcaments. “Sovint s’ha de caminar pel costat dels vehicles, alguns amb el cul molt en fora, amb molt de perill pels vehicles que van a velocitat més alta del normal. Aquest aparcament en bateria és del tot irregular, el que alenteix la circulació i dificulta el transport públic”, diu Fèlix Senabre, expresident de l’entitat. L’actual president, Xavier Planas, lamenta que el passeig estigui en aquest estat “té molt poca atenció al vianant, estàmolt deixat. Però, en canvi, és una porta d’entrada a la ciutat que dona molt mala imatge”.
El passeig marítim ha tingut diferents propostes de remodelació a través de concursos públics des de l’any 1981. Aquest any es va convocar un concurs restringit que va guanyar el projecte dels arquitectes Xavier Sust i Lluís Clotet. El 2014 el govern municipal va tirar enrere un estudi de detall per remodelar la plaça del Port per l’oposició no només del veïnat marítim sinó de bona part del municipi. Això va provocar la convocatòria d’un concurs d’idees per refer el passeig marítim, que va guanyar el projecte Voramar dels arquitectes Jaume Artigas i Isabel Bennasar. D’aquesta idea, guardonada amb 18.000 euros, només es va aprofitar per inspirar la reforma de la plaça del Port, que també bevia del disseny de passeig del Carme.
L’Associació Veïnal Baix a Mar està farta que “no es prengui seriosament la reforma del passeig. Sabem que hi ha tres administracions involucrades, de la complicació de l’aparcament soterrat i que la reforma integral costa molts diners, però si no ens hi posem, encara que sigui de mica en mica, mai farem res. Ens agradaria tenir un calendari, un full de ruta, perquè està tot a zero. Almenys tenir una mica de manteniment i començar a replantejar l’aparcament”, diu Xavier Planas.
El projecte Voramar
Ports de la Generalitat deixa clar que l’única superfície que la constitució del 1978 protegeix com a inalienable i intocable és la del domini públic marítim-terrestre. “Per tant, tot el que es considera ribera de mar no és de cap més domini que l’estatal. És gestionat per Ports de la Generalitat perquè l’Estat cedeix la gestió econòmica, per un tema social, de serveis públic i de connectivitat a Ports de la Generalitat, però la propietat és estatal”, deia l’antiga responsable de la Zona Centre de Ports de la Generalitat, Esther Blanco.
Encara cal aprovar definitivament el Pla Especial del Port de Vilanova. Serà llavors quan es podran redactar els plecs del concurs per optar a la nova activitat a la nau de Dradisa, o l’edifici que substitueixi l’actual, perquè l’autoritat portuària no té clara la continuïtat. Ara aquesta nau pot acollir usos administratius, culturals i educatius per a la divulgació de l’activitat pesquera i marítima, amb usos d’investigació, recerca, i formació.
Xavier Planas recorda que el 2015 es va refer la plaça del Port, però que cap dels projectes presentats a concurs mantenien la nau de Dradisa. El guanyador dissenyava un edifici més baix i funcional. “L’actual és un hangar de polígon industrial, amb el conseqüent i desagradable impacte visual. Veiem amb bons ulls que hi hagi un projecte científic o divulgatiu, però demanem que es faci ben fet. Voldríem la nau a terra. A part, la plaça del Port no ens agrada, no té cap utilitat des de maig fins a finals de setembre, de 10 a 20 h, no hi ha ningú, no té cap encant, no hi ha ombra, ni parcs infantils, ni res que la ciutadania pugui gaudir tot i la gran superfície que té”, exclama el president.
El projecte guanyador, Voramar, proposava crear un passeig marítim continu i prioritzat per a vianants de 750 metres, unint el passeig del Carme amb la Platja del Far. Aquest espai lliure de vehicles, amb una amplada mínima de deu metres, integraria els carrers del Gas i Boters i permetria establir una estructura arbòria seguida, per fer valdre la façana marítima. Al tram més urbà, dues fileres d'arbres organitzarien l'activitat, allotjant terrasses de restaurants i creant noves places davant dels edificis emblemàtics, tot ordenant l'actual desorganització.
El projecte Voramar
La mobilitat es reorganitzaria amb dos carrils de trànsit, un per a càrrega i descàrrega, i un carril bici, gràcies a la construcció d'un aparcament subterrani a la plaça de les Xarxaires. S’eliminarien les connexions dels carrers del Gas i dels Boters, passant a ser de plataforma única amb circulació restringida. Les connexions amb el Port es realitzaran només per dos punts, pel Dic de Ponent i pel Dic de Llevant. El carril de bicicletes tindria continuïtat des de les platges de ponent i el parc de Ribes Roges fins a la del Far. La banda portuària s'habilitaria amb un jardí de 750 metres de llarg amb vegetació mediterrània i bancs, connectant les platges mitjançant una passarel·la.
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú té un avantprojecte dibuixat basat en la idea Voramar, però harmonitzant-ho amb el disseny del passeig del Carme. Però el consistori es troba amb dos grans problemes per materialitzar-lo: l’elevat cost, de prop de 20 milions d’euros i que es requereix la sintonia de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament. El primer pas seria eliminar l’aparcament. Per suplir els centenars de places, seguint el projecte, s’hauria de construir un aparcament soterrat sota la plaça de les Xarxaires, que actualment és zona de portuària i del domini marítim terrestre, per tant, la Generalitat i l’Estat.
Passeig Marítim 2007
“En algun moment haurem de seure les tres parts per dissenyar un projecte comú i lideratges. Amb la Generalitat sí que ho hem parlat i sembla que aquest projecte no els desencaixa. Però ara mateix no hi ha res, ni agenda i ni diners. Hi pensem, però creiem que és una acció per començar en un segon mandat i per culminar-ho amb un horitzó de més de dotze anys. Evidentment, s’haurà de desenvolupar per fases i cadascuna d’elles amb un finançament corresponent”, comenta el regidor d’Urbanisme, Projectes i Obres, Transports i Mobilitat, Serveis Urbans i Manteniment de l’Ajuntament de Vilanova, Gerard Llobet.
El dibuix que té el consistori contempla l’ordenació de les terrasses, amb una continuïtat pavimentada. El vessant que toca als edificis és la part més deteriorada. “La veritat és que a l’enjardinat s’hi ha fet poca cosa per la situació de sequera. Ara ens hi posarem entre la rambla Pirelli i el carrer del Gas, replantant flor i plantes arbustives. Però a part de reparar algunes voreres i resoldre les superfícies fonamentades d’antigues terrasses, no tenim previst fer res més que manteniment, perquè tota la resta forma part del nou projecte. Estem intentant treballar amb els restauradors per unificar criteris per canviar la imatge de les terrasses. Com al seu moment es va fer al passeig del Carme, que ara també volem renovar”, apunta Llobet.
L’equip de govern és molt conscient de la imatge que desprèn el passeig, sobretot en ser una de les portes d’entrada a la ciutat, “però no tenim diners, i no ens podem endeutar pel Pla de Sanejament. No només caldria reformar el passeig, ens agradaria que la ronda no tingués aquest aspecte d’autopista, sinó una avinguda molt més amable i de benvinguda. Tenim idees, moltes, però no tenim accés a subvencions, perquè no n’hi ha per arranjar carrers o avingudes. Fem coses de detall, canviem la il·luminació i posem murals, però no podem afrontar una operació com la de la rambla del Far”, explica el regidor.
El que si fa ara l’Ajuntament és l’ampliació de l’Oficina de Turisme del Parc de Ribes Roges, s’hi habilitaran banys públics llargament reivindicats pels veïns, s’intervindrà a la zona verda de davant del passeig del Carme, la remodelació del trenet d’AFEVI i a la zona esportiva per petició dels usuaris. Aquesta operació tindrà dos milions d’euros gràcies a una subvenció europea, però estaran repartits en quatre eixos: la transició verda i la sostenibilitat en la connectivitat, l’eficiència energètica, la transició digital i la competitivitat.
@urbanismeambsentit.vng
Marcel Montes, dissenyador gràfic vilanoví, va crear el perfil d’Instagram urbanismeambsentit.vng, amb la idea de generar un espai de debat sobre l’urbanisme a la ciutat. “M'agrada la política, veia que a Vilanova hi ha espais que tenen molt de potencial, a altres ciutats l’urbanisme es tractava millor. Volíem proposar idees, més o menys factibles tècnicament o per pressupost, generar debat, ser un espai participatiu o de debat”.
@urbanismeambsentit.vng
El perfil té 1.870 seguidors, entre d’altres ha penjat dues recreacions de com podria ser el passeig marítim, amb moltes visites i sumats més de 400 comentaris, “la gent té moltes ganes de participar i veure materialitzats els canvis, el fet de veure-ho visual ajuda. Molts dels comentaris anaven per reduir la circulació, més verd i més espai per a les persones”, comenta Montes. “Aquestes propostes es podrien fer millor, la idea és generar debat, unint urbanisme i comunicació”, afegeix el dissenyador.
@urbanismeambsentit.vng
Montes creu que les entrades de Vilanova s’haurien de millorar. “S’ha de saber quin model de passeig es vol. Cal avançar amb passos o fases, no cal fer el passeig de cop. Caldria revertir el trànsit de forma gradual, si es fan aparcaments dissuasius la gent s’hi ha d’anar adaptant, no es poden fer canvis de cop. Potser es podria començar al lateral que fos de vianants, envellir el final de la rambla amb la connexió amb el passeig. Es poden fer coses en el sentit de la gran reforma. Amb estratègia i una visió clara, hi ha ciutats que ho estan fent”, conclou Montes.
@urbanismeambsentit.vng
Òscar Valverde, arquitecte i urbanista vilanoví, es va presentar al concurs amb el Taller 3 amb una idea pel passeig que va obtenir un segon accèssit. Coneixedor de les dificultats de fer una reforma integral, aquest arquitecte planteja unes accions puntuals, molt poc costoses, a mig camí del projecte definitiu. “Es tracta de fer intervencions en concepte d’urbanisme tàctic. En primer lloc, trobar espai pels cotxes. Que podrien anar als aparcaments dissuasius, que en part ja existeixen. Llavors tindríem alliberat un mar d’asfalt del passeig que podria ser urbanitzable provisionalment amb elements arbustius mòbils, bancs, pintades decoratives a terra i una il·luminació especial. Tot plegat per a potenciar l’ús dels vianants i deixar el trànsit únicament al lateral de prop l’aigua. Això es podria provar un any, d’acord amb els restauradors. Després es podrien treure conclusions per acabar afrontant el projecte Voramar”, planteja Valverde.
L’arquitecte destaca el regust romàntic de part del passeig, a la manera del Parc Gumà i Ferran, potenciant els parterres i altres elements, “segurament així, a la gent no li importarà passejar pel sauló, no tot ha d’estar pavimentat, el que no pot estar és deixat, i ho està. Els nous conceptes de l’urbanisme van en la línia de crear zones permeables de l’absorció de l’aigua. D’aquesta manera tindríem uns elements singulars i orgànics, sense massa cost. Es tracta de donar-li el tomb i entendre-ho com a bo. Es podrien entendre tres espais a la façana marítima: la platja del Far naturalitzada, millorant i facilitant la connexió amb la part del Port amb aquest passeig romàntic potenciant les virtuts antigues i la zona d’asfalt alliberada de cotxes, per acabar amb el passeig de Ribes Roges i Sant Gervasi tal com estan. Tot això no és tan car i és factible”, insisteix Valverde.
Per l’aparcament definitiu planteja una solució més econòmica que és un aparcament semisoterrat, en una planta subterrània, sense tocar nivell freàtic i una sobre superfície comptant amb l’aparcament de davant de la llotja. Aquesta acció podria solucionar l’aparcament de 120 vehicles, però evidentment amb el vistiplau o impuls de Ports de la Generalitat. Valverde s’imagina una solució de futur amb dos fluxos de trànsit que arriben a mar. Un l’existent per la ronda Europa, i l’altre travessant l’Ortoll, on abans de la via també es podrien crear aparcaments. “D’aquesta manera es podria tenir el control de la circulació horitzontal pel passeig, com més convingués”, apunta l’arquitecte.
Sorprèn i molt que cap equip de govern hagi volgut afrontar la reforma del passeig. Segurament els pocs intents que hi ha hagut han tensat la ciutadania i els comerciants. Entre la tensió que es pot generar, la dificultat de gestió d’un únic projecte amb tres administracions i la manca de finançament, el passeig es va deteriorant. Però no és digne d’una ciutat amb el passat mariner com el de Vilanova i que vol jugar a primer nivell. Un municipi que descuida la imatge, justament per la porta d’entrada, dona un missatge molt clar.
Massa cotxes, masses, tants que no ens deixen veure res. Mentrestant gaudirem del passeig de sauló amb bonys, de l’ombra dels fantàstics ombús, de l’enorme varietat arbustiva, silvestre o no, de l’acció de risc per creuar la calçada per anar a buscar el cotxe i d’aixecar-se els pantalons per no sucar-los als dolls d’aigua i fang. No és el nostre pati bonic. Un pèl antic, un pèl deixat: Passeig Marítim.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT