05-05-2014 19:23
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
En record d’en Josep Maria Ferrando i Martí
El soroll del teclat ressona com cops de martell trencant el silenci. Són cops secs. Cops de dolor. Cops de no poder pair, el que és impossible de pair. Escric, esborro…torno a escriure, torno a esborrar…no les trobo…tantes coses ha dir, però no em surten... busco poder dir adéu, busco poder expressar agraïment, busco poder expressar masses coses. Però les paraules que necessito, simplement, no existeixen.
Em giro, i darrere meu tinc la bicicleta que em vas regalar. Avui pesa molt, sóc incapaç de moure-la un sol centímetre. Un pes insuportable. Avui esta feta d’impotència, de ràbia i tristor. I sóc incapaç. Avui no pedala, les rodes no giren, els frens no funcionen.
El sol ha lluït tot el dia, però en un instant s’ha fos. Ja no il·lumina, he deixat de notar la seva escalfor. Has marxat. Sense previ avís. Sense comiat.
Sé que amb el temps aquest pes anirà minvant i la bicicleta, que avui pesa tant, s’anirà fent més lleugera. Llavors la podré fer anar. Pedalada a Pedalada i amb l’aire fresc acariciant-me les galtes, els records, els bons moments, tots els somriures aniran omplint la buidor que ara deixes.
A la tristor que ja per sempre hi serà, hi acompanyaran les converses, les bromes, les complicitats, els instants compartits … i tants records que mai ningú no em podrà treure.
Sé que la teva imatge de bondat, d’alegria i d’estima, s’imposarà. Podré adonar-me’n de la sort que vaig tenir sent una petita part de la teva vida i tu de la meva. Envoltar-se de bones persones, et fa millor persona. Tu eres d’aquelles persones de les que paga la pena envoltar-se.
Tindré la sensació que he tingut sempre, que hi ets. Que sempre que t’hem necessitat hi has sigut. Dins nostre així continuarà sent.
Descansa en pau. Descansa amb l’orgull d’una persona que marxa amb la feina ben feta, deixant una estela eterna d’alegria als nostres pensaments, dibuixant-nos un somriure al recordar-te.
Avui no puc. Ho sento. Avui no roda. Però demà sí. T’ho prometo. Demà rodarà. Demà et recordaré com a la meravellosa, irrepetible i gran persona que eres. I aquest serà el sentiment que ara, amb els ulls plens de llàgrimes i amb el cor encongit, resulta impossible de descriure. Aquest serà simplement el millor homenatge que et podria fer, recordar-te tal i com eres.
Fins sempre Txema
PUBLICITAT
PUBLICITAT