VILANOVA I LA GELTRÚ EXTRAMURS
06-11-2014 21:01
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Amb la ciutat pròpia passa com amb la família: la crítica s'accepta des de dins. Un mateix pot ser profundament injust, atorgar-li un suspens i pensar que necessita un bon rentat de cara per aquí i per allà, però quan les crítiques vénen des de fora... la història canvia. Potser per això el repte és promoure-les, escoltar-les, i interpretar-les com una oportunitat de millora. Amb aquest objectiu, l'Ajuntament de Vilanova i l'Adeg van reunir dotze ciutadans de fora del municipi al Foment el passat dimarts al vespre, demanant-los el seu parer sobre la capital del Garraf, i sobretot, pregant-los sinceritat per aconseguir punts de vista diferents i constructius. L'acte forma part de les trobades amb motiu del pla estratègic que ha de definir el model econòmic de la ciutat.
El públic assistent a la jornada “Vilanova i la Geltrú extramurs” va descobrir que, per als foranis, hi ha la Vilanova el·litista, tancada cap als municipis propers, que viu sense una ànima que la defineixi i, de tantes potencialitats que té, no sap treure'n partit de cap. Una de les opinions generalitzada entre els ponents és que a Vilanova li falta apertura de mires i comunicació amb la resta de municipis del Garraf i del Penedès. “Tothom s'hi pot sentit molt còmode, i la gent és molt oberta, és facil connectar-hi. Però com a vila, com a ciutat, com a espai, la trobo extremadament tancada, poc permeable a les ciutats del costat”, va explicar el cap de promoció econòmica de l'Ajuntament de Vilafranca, Jordi Cuyàs. Per a Cuyàs, la ciutat “mira excessivament cap a Barcelona”, si bé el que hauria de fer és “apostar per ser la capital del Penedès”. “O seguiu tancats o us obriu, i si us obriu, o heu de fer amb força”, va dir Cuyàs.
“Els cubellencs no existim per als vilanovins”, va dir el periodista Pere Sallent, per a qui Vilanova és una ciutat “amb molta cultura musical, tradicional, amb festivals, però al mateix temps un xic el·litista, un pèl tancada”. Un altre periodista, en aquest cas vilafranquí, Ernest Gili, també va criticar la “manca de comunicació cap al Penedès”.
Un dels interessants debats de la reunió va ser el model econòmic de la ciutat. La majoria de ponents van coincidir que Vilanova disposa de molts ingredients d'èxit: un bon comerç, indústria, i un turisme familiar creixent. Ara bé, és això una virtut o un defecte? “Què és Vilanova? Poble de pescadors? Terra de comerç?”, va preguntar-se l'empresari d'Avinyonet del Penedès Èric Enguita, que va destacar que a la ciutat li falta “trobar la seva ànima”. “Turísticament està ben posicionada però crec que es pot lluitar molt més en aquest tema. La UPC està per pulir, i el Centre Tecnològic fa la impressió que està a mig fer”.
“Des de fora hi ha una percepció que Vilanova no té model”, va afegir l'empresari ribetà Martí Sistané. El periodista sitgetà Vicenç Morando també va insistir que “tot no es pot tenir: turisme i indústria, I+D...”, i per tant, cal fer-ne tria en funció de les necessitats. L'empresari Joan Anton Matas va deixar clara la seva aposta pels serveis, com a mínim a curt termini, destacant-ne que el comerç és un dels grans potencials de la ciutat. I la delegada d'Acció al Garraf, Cristina Fabián, creu que si la ciutat va ser important per la seva indústria “ho ha de poder tornar a ser”. “El camí està en reindustrialitzar Vilanova”, va destacar. Per a la cap dels Mossos d'esquadra al Garraf, Rosa Maria Gubianes, l'aposta ha de passar pel turisme de cap de setmana, i per explotar el “magnífic potencial” del càmping, una instal·lació que, com va assegurar Joan Anton Matas, “té més llits que tots els hotels de Sitges”.
Tot i així, hi ha qui pensa que l'equilibri entre turisme i indústria s'hauria de mantenir. L'experta en recursos humans Carme Pérez, de Canyelles, creu que Vilanova hauria d'apostar per “la tecnologia”, convertint-se en “una marca de disseny i d'innovació, mantenint aquest equilibri que la fa especial respecte altres ciutats que tenen mar”.
En tot cas, com va assegurar la periodista vilafranquina Imma Pulido, cal “decidir una línia” a vendre “als vilanovins i als de fora” i, un cop es tingui clara, decidir quina és l'ànima de la ciutat que tant troben a faltar els visitants. En definitiva, a ulls dels foranis, caldrà obrir les portes, comunicar-se millor, trobar un model econòmic més o menys equilibrat, i saber-lo potenciar i explicar. Prenem-ne nota.
PUBLICITAT
PUBLICITAT