LA MÉS TÍPICA
21-11-2014 19:05
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Canviar és sinònim de valentia, però no d’èxit, per això sovint és complicat fer segons quins passos. En tot cas, l'única manera de millorar qualsevol cosa passa per canviar, o modificar, alguns dels aspectes existents.
En aquestes s’hi troba la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Si bé sempre tothom ha tingut la seva opinió de les coses a millorar, aquesta qüestió està realment sobre la taula des del pregó de la pròpia festa d’enguany, en què Eloi Martí alertava que la qualitat del certamen perd força si no es prenen segons quines mesures. El pregoner, que acaba d’enviar una carta formal al Consell de la Festa Major proposant canvis concrets, es queixa sobretot de la irracionalitat dels horaris.
A la pràctica no es tracta de canviar per canviar ni fer experiments a cegues, cosa que pot quedar molt bé de cara a la galeria, però que pot resultar ser inútil, sinó analitzar què és el que realment es pot millorar. Val a dir que la Festa Major de Vilafranca viu presa del “sempre s’ha fet així”, on la tradició és innegociable per part de la societat; i del sistema dels administradors: involucrar cinc persones noves cada any pot ser sinònim de varietat i riquesa, però sovint s’acaba convertint en un “canviar-ho tot per no canviar res”, ja que els administradors poden témer que el seu any es recordi per algun canvi fallit i polèmic i acabin apostant per mantenir el que sempre s’ha fet. I així, any rere any.
És per això que qualsevol decisió d’aquestes característiques, que poden afectar a la part més estructural de la festa, ha de recaure en el Consell de la Festa Major i del màxim d’agents culturals institucionals possibles vinculats amb Vilafranca.
El cert és que a grans trets la Festa Major funciona i gaudeix d’un status guanyat a pols, però els horaris han anat evolucionant cap a un punt que, a mitjà termini, la poden acabar convertint exclusivament dels vilafranquins (els quals s’hi adaptaran sempre, encara que no hi estiguin d’acord) deixant de banda als visitants, part clau per poder tenir prestigi més enllà de terres penedesenques. Arribats a aquest punt, Vilafranca ha de decidir quin tipus de festa vol, si únicament pels seus ciutadans o propensa perquè també la gaudeixi qui pugui venir de fora i tingui una dimensió nacional real.
En aquest darrer cas, és tasca de l’Ajuntament i el Consell fer pedagogia entre tots els col•lectius que hi participen per entendre que s’han de fer alguns sacrificis pel bé comú de la Festa Major. Probablement aquest sigui l’obstacle més gran a superar: fugir d’egoismes grupals per un millor lluïment global de la festa.
Per altra banda, com que la Festa Major és anual, es compte amb l’avantatge que si una mesura adoptada no ha reeixit com s’esperava sempre s’és a temps de tornar enrere, perquè rectificar és de savis i La Més Típica s’ho pot permetre.
PUBLICITAT
PUBLICITAT