PUBLICITAT
NOTÍCIA
13-12-2001 19:00
Les noves cançons de Tàpias proposen un viatge interior sobre aquells temes que han fet reflexionar el cantautor aquests darrers anys, com ara les vivències personals i la nova societat radicalment diferent a aquella que jo em vaig trobar quan començava a cantar el 1969. El seu posicionament polític queda clar en la cançó Oye José María, dedicada a aquest singular personatge que mana i que diu que tot va bé, i jo em pregunto: des de quan Espanya va bé?.
Tàpias, però, també repassa la seva llarga trajectòria musical amb la cançó Jo sóc el Pere, el de la moto, el de la gorra i La mar de bé, una de les seves darrers cançons ara reactualitzada i amb solo de saxo de Ricard Roda. No oblida el seu amor per la seva ciutat, Vilanova i la Geltrú, a la qual dedica El trenet de Ribes Roges, ni tampoc la seva infantesa perquè jo encara no sé què vull ser de gran, i això li dóna una perspectiva diferent de les coses. La cançó Rotondas, macagum ronda, seria un clar exemple de què les coses per a un infant com jo costen dentendre, perquè al capdavall, una rotonda no deixa de ser el reflex de lactual societat: donar tombs sense saber mai quan has dentrar o sortir.
Perdre quilos, guanyar popularitat
Pere Tàpias reconeix que la generació de la moto, aquella cançó que el va fer famós, ha anat perdent cilindrada amb el pas dels anys: Ens estem fent grans i ens hem de cuidar. El primer en aplicar aquesta màxima ha estat ell mateix, que per problemes de salut ha perdut gairebé 40 quilos en sis mesos gràcies a un règim estricte. Fruït daquesta experiència va néixer El plaer daprimar-se que tindrà continuïtat amb El plaer de viure bé. Tàpias, però, es concentra ara en el seu nou disc, produït per Toni Xuclà,el qual intervé també com a guitarrista, mentre espera presentar-lo aviat en un escenari tot i que el concepte descenari també ha anat canviant amb el pas del temps, perquè ara fins i tot un garatge pot ser un escenari.
El nou disc barreja diferents estils, com ara el tango, cançó francesa, havaneres i fados mantenint en un mateix pla text i música. Fins i tot, el cantant que feia footing, com deia en una antiga cançó, satreveix ara amb el rap, no pas el que es menja, sinó el musical. I és que, per Joan Collell, el futur dels cantautors passa pel mestissatge perquè sinó acabarem desapareixent del mapa, i no es tracta daixò, oi?
Reportatge publicat al diari AVUI signat pel periodista Bernat Deltell i Milà
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT