NOU ANY, NOUS PROPÒSITS
02-01-2015 10:30
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Amb el pas dels anys, tinc la sensació de que amb tot el que concelebrem ja no pensem en els altres. I no és cert. De pensar, si que hi pensem. El que passa és que no hi comptem o no hi comptem tant.
Tot i mostrar-nos generosos a l'hora de felicitar i anar sobrats en el desig d'un "bon nadal! o un "feliç any nou", allò que ens ve més de gust és explicar-ho a les xarxes socials. El què hem fet, on ho hem fet, amb qui hem estat i el què hem menjat, convertint les festes assenyalades en celebracions virtuals.
Consideracions a part, deixin-me que em despulli per explicar-los el meu cas.
Arribades aquestes dates, a les que he fet esment, el meu fill, que pot ser tant crèdul com jo mateix, encara compta amb el seu pare. Malgrat el nostre amor, amistat i companyonia, em faig càrrec de que ell i la seva xicota tenen altres plans al marge d'un servidor. Obligacions familiars, agenda social, amistats comunes, i, sobretot, la llibertat com a parella. A la mare del meu fill li ha arribat la convicció tardana, que per bona mai no fa tard, de fer-se vegana. Penso que celebrar els nadals sense massa convenciment i fer un àpat per cinc amb tot allò que no forma part de l'alimentació naturista o vegetariana, massa gràcia no li devia fer. La germana del meu fill, que s'aixeca a les quatre de la matinada per entrar a treballar a les sis, tenia els seus "planillos", més que merescuts.
Una de les meves millors amigues devia tenir la seva agenda carregada de plans. Ja em va fer saber que, desprès de festes, ens pesaríem plegats, a veure qui havia guanyat més pes. I, per últim, un dels meus millors amics tenia un pla, amb majúscules, en el que jo no hi entrava ni sortia.
Amb aquesta tessitura i sense obligats, els tinc que dir que, l'any que ve, servidor tindré un pla. Deixaré de pensar en mi mateix per passar a pensar en els demés. Encara que em vegi obligat a passar per Plans i veure cóm s'ho muntava el Pedrolo. Amb tranquil·litat i sense preses.
PUBLICITAT
PUBLICITAT