COMUNICACIÓ SOCIAL
08-01-2015 10:15
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Hi ha dues coses per les quals la nostra actual civilització passarà a la història: voler anar massa de pressa i gastar-nos una pasta gansa en el que en diuen telefonia mòbil.
I jo em pregunto: perquè volem córrer tant? Qui ens empaita? Per què sentim la necessitat de trucar a totes hores i a tot déu si, en la majoria dels casos, hem de deixar la nostra veu dins d'una bústia? Enviar una carta, no ens resoldria el problema i ens costaria molt menys?
Aquest anar a toc d'esquella ens fa passar de llarg de tot arreu, i, aleshores, intentem esmenar la plana amb un fotimer de trucades. Aquestes podrien ser les coordenades d'una conversa: -Màrius, sóc al bell mig del torrent de la Pastera. Tu, on ets? Què em veus? -Sóc darrere teu guaitant com fas burilles mentre parles...- "Su saldo está a punto de agotarse" - No és de folls? Uns, semblen soldats de lleva. Altres, reservistes mobilitzats.
Malgrat tot, quan l'excés de pressa ens fa arribar abans d'hora, és a dir, ens sobra temps per a dedicar-nos a la contemplació, no sabem què fer-ne i ens avorrim com a ostres. Qui ens ha educat a gaudir del nostre temps lliure amb coses que ens facin rellentir les nostres vides? Qui ha intentat ensenyar-nos a posar el punt mort, sense que se'ns cali el motor? Els nostres pares? L'escola? Els Minyons de Catalunya? Un professor de la Universitat que era budista? Més aviat, podríem assegurar que ningú. Abans de res, tots es justificarien dient que ells han fet el que han pogut per a fer-nos moure el cul.
La meva àvia, em deia: "Seu de tant en tant!" Li seguia allò de: "Ets un cul de mal seient!" Ella no sabia, però, que allò no estava fet pels temps que em tocaria viure. El que passa és, potser, com diu el mestre Puyal "que som massa grans per llaurar amb bous que no ens obeeixen." I tampoc escolten. Provin de trucar-los al mòbil!
PUBLICITAT
PUBLICITAT