CATIFES DE CIMENT
26-03-2015 17:11
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L’Edifici Miramar de Sitges acull, del 27 de març al 31 de maig, l’exposició Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica. La mostra itinerant –organitzada conjuntament per Museus de Sitges, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona– posa en valor la utilització de la rajola hidràulica, un objecte estretament vinculat a l’arquitectura catalana de finals del segle XIX i principis del XX.
El discurs expositiu que s’ha articulat al voltant de l’exposició permet situar els orígens, identificar els principals fabricants, aprofundir la tècnica i percebre l’evolució del disseny d’aquestes peces decoratives. I és que, de les diverses arts que conformen la rajola modernista, la rajola hidràulica és dels elements més originals i, alhora, menys coneguts per al ran públic.
L’arribada de l’exposició a Sitges es complementarà amb la realització d’activitats paral·leles, com ara visites guiades, tallers infantils o rutes familiars per Sitges per veure exemples de rajoles hidràuliques en viu. A més, també hi ha una sortida prevista a Manresa, que inclourà una visita guiada a l’empresa Mosaics Martí, i la presentació del llibre de Jordi Griset L’art del mosaic hidràulic a Catalunya, que es presentarà el proper 8 de maig al Museu de Maricel.
Precisament, Sitges va ser una de les pioneres en la fabricació de rajoles hidràuliques gràcies a la fàbrica cimentera de Vallcarca, propietat de Carles Butsems i Josep Fradera. L’empresa s’hi va instal·lar l’any 1903 per aprofitar la naturalesa geològica del massís del Garraf, que té forma calcària i, per tant, és idònia per a la fabricació de ciment.
A Catalunya, les empreses que manufacturaven rajoles hidràuliques van comptar amb la col·laboració d’artistes i arquitectes reconeguts arreu del país, com era el cas d’Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà o Rafael Masó. Actualment, la rajola hidràulica viu un nou renaixement gràcies als nous dissenyadors i arquitectes, que han realçat el seu ús constructiu i ornamental.
PUBLICITAT
PUBLICITAT