PUBLICITAT
OPINIÓ
20-05-2003 19:33
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Vol dir, això, que el català ha caigut, s'ha trencat una cama i l'han tingut que enguixar. No ben bé, però, hi podríem trobar-hi certs paral·lelismes.
Una cosa és la fractura. Del tot evident en una societat plurilingüística. Ara, no només hi tenim que barrejar-hi el castellà. La immigració, no la de l'estat espanyol, sinó la de la resta d'estats del món, ens ha enriquit amb un bon nombre de llengües foranes. Això significa que els nens d'aquestes comunitats introduiran, a les escoles on tenen la formació en català, elements nous que vindran a enriquir el nostre idioma amb nous girs, vocables i matisos. Allò que, fa anys, mantenia l'insigne poeta Joan Maragall, era, és i continuarà essent una realitat. Una realitat que no es pot contemporitzar ni, molt menys, mediatitzar.
Bé està, quan està bé, que hi hagi campanyes com la que el Departament de Política Lingüística de La Generalitat ens està oferint en els mitjans de comunicació, en la que es pretén que, nós, els catalanoparlants, fem de mestres d'aquells que no ho són. A vegades, les bones iniciatives es poden mal interpretar. En aquest cas, crec que s'ha fet l'esforç suficient perquè el missatge arribi a tothom de la forma més senzilla i comprensible.
Com en sortirà el català d'aquesta fractura? Jo crec que bé i, a l'hora, enfortit. Els esforços tenen que anar encaminats a enfortir la nostra cultura arreu del món, enlloc de barallar-nos amb el veí. La llengua, és el pilar més bàsic, àgil i dinamitzador de qualsevol cultura.
Una cosa ben diferent són quins tenen que donar exemple, alhora de fer servir el català en els seus discursos. Com comprendreu, em refereixo als polítics de casa nostra. És tristament curiós comprovar com el senyor Clos, fa servir en ves pel correcte en lloc; el senyor Trías, segueix convençut que l'entendrem millor sense anar a un logopeda; el senyor Portabella, confon la vorera per l'asera; la senyora Mayol, s'entesta amb el català fashion; i, el senyor Fernández Díaz, que, tot i els esforços que fa per parlar-lo, és evident, que no pensa en català.
Com a contrapunt al que acabo de dir, us puc assegurar que els professionals dels mitjans ens veiem, sistemàticament, fiscalitzats en l'ús del llenguatge. Tant en l'oral com en l'escrit. De bon grat, ens sotmetem i ens sotmeten a un corrector idiomàtic que ens poleix les nostres possibles mancances. I ens fan arribar complida relació dels mots i les expressions incorrectes.
La normalitat lingüística, en la meva modesta opinió, ha de passar, entre altres coses, per no posar-hi més llenya al foc. Guaiteu, sinó. Hi hauria més cendra per recollir i, no tota se l'emporta el vent.
(c) Francesc Badia 2003.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT