REFUGIATS SIRIANS
08-09-2015 10:54
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Vivim en una societat de “modes” que es mou per “booms” espontanis i de no massa durada. Els grans mitjans de comunicació es fan ressò de situacions concretes i de sobte tothom comença a parlar-hi i a compartir a facebook i clicar a “m’agrada” pensant que aquestes accions serveixen d’alguna cosa. Però els problemes sempre queden lluny i per a moltes persones és complicat fer alguna cosa que vagi més enllà. Ja sigui perquè intentar canviar les coses costa molt més que tenir la consciencia tranquil·la o per que, de veritat, molta gent voldria fer més però no pot. Sovint els problemes queden massa lluny, però aquest cop el problema ens ha trobat a nosaltres.
Fa pocs dies es va acordar que les refugiades de la guerra de Siria es “repartirien” entre els diversos països que conformen la unió europea i, davant d’això, molta gent ha sortit al carrer o ha alçat la veu demanant l’acollida de la major quantitat de persones possibles. Fins i tot Ada Colau ha creat un registre de famílies que estiguin disposades a acollir gent a les seves cases.
Sincerament crec que això és un gran pas en favor del creixement social i la solidaritat però, a què es deu tot això?
Des de fa molts anys tant Espanya com Catalunya acullen a milers de persones que fugen de la inestabilitat, la precarietat i la pobresa extrema que viuen en els seus països, i la opinió general i més estesa sempre ha estat la mateixa: “Venen a treure’ns la feina”.
Què ha canviat ara? Per què de sobte ja no son persones “non-grates” i tothom les acull amb els braços oberts? És un efecte del bombardeig mediàtic que han estat fent aquests dies els grans mitjans de comunicació? És fruit de la manipulació governamental que intenta conscienciar una societat enfront d’un moviment migratori que no poden controlar per evitar el malestar social més enllà del que els hi interessa? I, si son capaços de realitzar aquestes manipulacions mediàtiques, per que no les posen en pràctica sempre en contes de sols quan hi ha un moviment massiu d’immigració incontrolable? Per que no ho apliquen per conscienciar a la població i evitar enfrontaments racistes i la xenofòbia?
Estic molt content que finalment la gent s’hagi adonat que hem d’ajudar-nos entre nosaltres independentment d’on siguem i quin sigui el color de la nostra pell, però hem temo que això sigui una moda més i que d’aquí unes setmanes oblidem que la gent que ve d’altres països en onades més petites i que no surten a la televisió, també fugen de condicions precàries i de pobresa derivades de la guerra i dels enfrontaments, així com de les malalties i de la colonització i posterior abandonament per part dels governs de la mateixa Unió Europea a la que venen a demanar auxili.
Em temo que la gent oblidi que van ser els països de la actual Unió Europea els que van colonitzar el continent africà per després treure’n els recursos i abandonar-lo en la pobresa i misèria, i que totes les persones que venen al nostre país i a qualsevol de la UE ho fan buscant un lloc millor on viure i una oportunitat per a les seves famílies.
No deixem que aquest moviment sigui una “moda” més. Les refugiades son refugiades des de fa més de 200 anys i no s’han d’acollir sols quan surten a les noticies i venen en onades massives.
Fa poc va naufragar una “patera” al mediterrani amb 700 persones a bord, un numero que es diu molt ràpid, els seus noms no tant. Quasi no va tenir repercussió mediàtica i molta gent ja se n’ha oblidat. Aquestes 700 persones venien fugin de la misèria que he mencionat fa un moment i de la guerra, però com ara estan mortes no suposen cap perill per a la economia, i per tant sols van sortir a la televisió uns moments, en els canals que va sortir, clar.
La tolerància i el respecte per les persones siguin d’on siguin i del color que siguin s’ha de portar sempre en el cor i no només quan la televisió ho digui. No deixem que les refugiades siguin una moda. No deixem que la tolerància ho sigui tampoc. Fem que sigui un estil de vida i un valor constant.
PUBLICITAT
PUBLICITAT