Vegueria del Penedès

CINEMA

Regressió


Eduard Calabria Vilanova i la Geltrú

08-10-2015 14:18

"

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Resulta molt difícil d'entendre que algú amb tant talent cinematogràfic com Alejandro Amenabar fracassés tan estrepitosament amb una superproducció com Agora, i ara sense arribar al mateix nivell de despropòsit reincideixi no obstant això de nou en un altre fracàs.

Regressió, un suposat pretesament real tracta d'endinsar-nos en les conseqüències de certs rituals satànics, i concretament, en les patits per una jove, l'estrella cinematogràfica de la cinta, coneguda per les seves intervencions en la saga Harry Potter.

Un producte de suposat interès i de progressiu terror que hagués pogut donar material per a una gran pel·lícula, per que inexplicablement resulta una pseudoentreteniment molt menor.

I això perquè Amenabar sembla confós, sense atorgar claredat i prioritats a l'hora de narrar, barrejant situacions irrellevants amb altres de transcendència, realitzant embuts i piruetes argumentals sobre una història que no opta a la pràctica per per cap alternativa, intentat crear ensurts puerils encoberts de somnis d'absoluta previsibilitat i que a ningú impactan.

Regressió no aconsegueix situar-nos en cap instant en la perspectiva ni del thriller ni del cinema de terror, i quan ho intenta resulta manifestament insuficient amb excessiva prolongació..No acabo d'entendre ni llavors ni ara que amb tanta artilleria, tan bon material de tot tipus, Amenabar no aconsegueixi commoure'ns amb aquesta producció amb molt i bon llustre americà.

Passen minuts, i més minuts i seguim sense cap avanç, sense endinsa-nos en un rush final o tour de force digne d'un cinema negre per descomptat ben entrellaçat, arribant fins i tot a situacions ridícules desproveïdes de qualsevol grapa o emoció. Els personatges principals no tenen la química necessària a més a més per convertir aquest exercici d'estil en convincent, arribant a una final de pel·lícula poc elaborat, certament esperpèntic.

Excessives disquisicions, verborreas inncesarias, trasbalsos , situacions d'escàs calat i altres desaforades que res aporten i entorpeixen l'avanç. Sensació de sotrac en tot instant amb avanços i retrocessos.

Constitueix una clara regressió per descomptat. Però no en pantalla, si no de nou en el cinema de Amenabar. Una gran decepció d'un magnífici director que amb Tesi, Els altres, Mar endins, va demostrar un mestratge com pocs. Molt carn a la graella per escassa metxa, i quan la encens s'apaga gairebé a l'instant.


REGRESION
ESPAÑA-USA 2015 . 106 m

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.