INDEPENDÈNCIA
14-01-2016 18:16
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Hem desvetllat d’un malson. Tenim nou govern. Tenim pacte de governabilitat. Tenim majoria independentista al Parlament.
Un malson llarg que ens ha mantingut neguitosos fins a l’extenuació. L’ANC, en bona mesura i per a molts, n’ha estat víctima. L’evolució del context l’ha obligada a remodelar l’estratègia sense perdre mai de vista la funció per a la qual va ser creada: obtenir la independència de Catalunya. La seva és una tasca que cal entendre-la com un work in progres; és a dir, un treball continu, adaptable a la situació.
Els socis més actius han hagut de passar d’una activitat frenètica per assolir majoria al Parlament a les eleccions del 27S, a una espera de tres mesos que s’ha fet infinita. Un canvi que molts interpretaven com a inactivitat. I quan dic molts no em refereixo només a l’entorn de l’ANC, sinó a tants factors contraris a l’independentisme a qui interessava que la nostra acció també s’esllanguís. En situacions límits com les que hem viscut és molt senzill caure en els paranys de la desesperança, de la pressa i de la desil·lusió. I gairebé hi hem arribat.
Ara, un cop ha escampat la tempesta, hem pogut veure com l’ANC no n’estava pas d’inactiva perquè el mal que ens tenallava a tots no volia soroll. Cal dir les coses pel seu nom: la tivantor negociadora per a la investidura del president de la Generalitat feia demanar a uns sectors acabar amb la transversalitat pròpia de l’Assemblea. Havíem de prendre partit. Des d’altres sectors, en canvi, ens acusaven de ser massa proclius a una de les parts. Ha calgut mantenir la serenor i la perseverança amb risc de ser titllats d’ingenus per part dels més impacients quan defensàvem allò d’essencial que dóna sentit a l’ANC: la transversalitat.
Si dic tot això és perquè el que hem viscut aquestes setmanes és només un assaig de tot el que és a punt d’arribar i perquè cal que anotem a un lloc ben visible que, a partir d’ara, haurem de tenir moltes dosis de serenor, perseverança i paciència. Cal buscar un racó dins el nostre pensament per a la reserva d’aquestes virtuts la qual cosa vol dir fer neteja per guanyar espai. Cal buidar-nos de retrets, de desconfiances, de ... en definitiva, por.
L’ANC seguirà al davant, vigilarà cada pas i respondrà a cadascun dels atacs que rebrem de l’Estat espanyol i del seu entorn més furibund. Per fer-ho li caldrà disposar de l’única font d’energia de què disposa: la gent, els socis. Us demano que estigueu atents, que col·laboreu, que no en desconfieu i que feu tantes propostes com facin falta per millorar la nostra acció. Assistiu a les reunions, participeu de les nostres activitats.
Per acabar. Les dues màximes autoritats del nostre país són filòlegs i això vol dir que saben el valor de la paraula. Als catalans, tradicionalment, se’ns adjudica la paraula pacte. En sabem la importància i l’ús. És aquesta la que ha vençut una vegada més. No complir un pacte és, per a nosaltres, l’error més greu que podem cometre i als representants dels 72 diputats a les negociacions els ha pesat massa la transcendència de la paraula pacte i s’han deixat vèncer pel mot que la història ha demostrat que és gairebé fundacional. O no recordem que al segle XIII ja teníem parlament? Mentre recuperem les forces i per comprendre com n’és de fonamental (de fonament) el pacte per a Catalunya, em permeto recomanar la lectura del llibre del gran historiador Josep Fontana La formació d’una identitat (2014) perquè la història serveix també per encertar el camí futur, per evitar errors i per garantir els arguments.
Comença una etapa emocionant, trepidant en la qual ens hi trobarem tots, pensem el què pensem, vinguem d’on vinguem. Però ho farem serens, decidits, irreductibles fins a la llibertat definitiva del nostre país.
Montserrat Comas Güell
ANC- Secretariat Nacional
Coordinadora del Garraf
PUBLICITAT
PUBLICITAT