PUBLICITAT
FAUNA
23-09-2025 12:04
El dia 12 de gener, un voluntari de La Foixarda detectava el primer exemplar de Corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus) de la temporada a la platja de Ribes Roges. Concretament un mascle. Pocs dies després, el 20 de gener, hi detectàvem la primera parella.
A partir d’aquí, la població de corriols a la platja va anar incrementant-se fins a arribar a les 6 parelles a principis del mes de març. El 8 de març detectem el primer niu a la platja, dins del tancat de Pasífae, ubicat a l’extrem sud de la zona de nidificació. Aquesta data s’avançava un parell de setmanes respecte a la de detecció del primer niu la temporada passada, i fins a un mes respecte al primer niu del 2021. Caldrà seguir observant i recollint dades, però sembla que la nidificació s’avança any rere any, potser a conseqüència del canvi climàtic.
A partir d’aquesta data, la població de corriols s’estabilitza amb 7 parelles a la platja, 7 nius i 16 pollets nascuts de primeres postes, dels quals en sobreviuen 11. El darrer volander de primeres postes el certifiquem el 20 de maig.
Cal explicar aquí que, seguint les indicacions de l’ornitòleg expert que ens assessora tant a nosaltres com a l’Ajuntament, el Dr. Vittorio Pedrocchi, avaluem l’èxit biològic de la temporada en funció de diversos paràmetres, el més important dels quals és el número de volanders, pollets nascuts a la platja que assoleixen els 30 dies de vida, moment en el qual ja han desenvolupat el plomatge que els permet alçar el vol.
A la taula següent podem observar l’evolució d’aquest indicador des del 2020, any en que La Foixarda assumeix per primer cop el seguiment de l’espècie a Ribes Roges:
Fins aquest moment la temporada mostrava números força positius, fruit al nostre entendre de l’esforç del voluntariat, coordinat per la nostra entitat, amb presència gairebé diària a la platja, de vegades amb diversos torns de seguiment, de la bona feina duta a terme pel personal tècnic dels serveis de Medi Ambient i Platges de l’Ajuntament de Vilanova, així com de la col·laboració i suport del cos d’Agents Rurals i de personal tècnic del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya.
Com a punts negatius en aquesta primera part de la temporada cal destacar, però, l’incompliment sistemàtic i diari de la restricció d’accés amb gossos a la zona de nidificació, que observem a desenes en molts moments (630 gossos reportats pel voluntariat a la zona protegida en unes 700 hores de presència a la platja, 574 dels quals observats entre el 22 de febrer, data d’entrada en vigor de la restricció, i el 1 de maig, data d’inici de la temporada de bany), davant de la inacció de la guàrdia urbana i la manca d’una campanya informativa i divulgativa potent per part de l’Ajuntament, respecte a la presència de l’espècie a la platja i la necessitat de protegir-la.
A partir d’aquí, a les segones postes (cal recordar que els corriols fan normalment dues postes per temporada, alguna més de reposició en cas de pèrdua del niu o dels pollets amb pocs dies de vida), la situació comença a canviar dràsticament.
De fet, un primer avís de com evolucionaria la situació el vam tenir en observar l’abandonament del niu 7, el darrer de primeres postes, a principis de maig, com a conseqüència d’una pressió humana constant derivada de la ubicació propera d’una de les guinguetes de la platja i fins i tot de l’ús de pirotècnia a pocs metres del niu, amb motiu de la celebració d’una victòria futbolística.
A aquest primer abandonament el van seguir 2 més, nius 8 i 10, i la temporada evoluciona fins a assolir els 11 nius de segones postes, rècord històric absolut.
D’aquests nius de segones postes neixen 21 pollets, dels quals finalment només en sobreviurà 1. Un resultat absolutament nefast sense precedent històric a les temporades anteriors.
I quines han estat les causes? Al nostre entendre diverses: presència de depredadors a la platja, concretament gavians argentats, alguna garsa i un xoriguer molt puntualment, tot i que no hem aconseguit observar cap depredació en torns diaris des de trenc d’alba, abandonament dels pollets per part dels adults degut a la pressió humana i possibles aixafaments, com el que sí vam poder constatar d’un pollet el 1 de maig, segurament trepitjat per algú, ja que no s’hi van trobar roderes de cap vehicle a prop.
El que sí que tenim clar és que esdeveniments massius com l’Arena Handball Tour, la revetlla de Sant Joan o el castell de focs de Festa Major impacten molt negativament en els animals, i no son compatibles amb la legislació vigent en matèria d’espècies protegides i la seva preservació. Per això vam denunciar a fiscalia de Medi Ambient la desaparició de tres pollets de corriol camanegre la nit de la revetlla, a on, tot i estar prohibit, es va fer un ús massiu de pirotècnia a la platja, deixant als animals a la seva sort. Malauradament, no van sobreviure. També a la nostra denúncia vam incloure el pas reiterat d’una garbelladora per tota la línia de platja, a on el dia anterior havíem observat els pollets, sense ningú al davant supervisant-ho, incomplint els protocols dictats pel Servei de Fauna i flora de la Generalitat de Catalunya.
Ja anteriorment havíem denunciat, en aquest cas a Agents Rurals i l’Agència Catalana de Residus, l’abocament massiu de residus plàstics que l’Arena Handball Tour havia provocat al tancat de protecció de Pasífae. Arran de la denúncia, operaris de neteja entren dins del tancat a retirar els residus, seguint instruccions de l'Ajuntament, a on hi teníem un niu i un pollet de camanegre, fet que al nostre entendre també podia ser constitutiu de delicte, ja que està terminantment prohibit accedir-hi sense autorització expressa de la Generalitat de Catalunya.
Tot plegat va provocar que l’Ajuntament, amb qui havíem estat col·laborant en tot moment, reportant diàriament les dades que les nostres observacions ens aportaven, decidís suprimir el grup de Control i Observació. Un grup operatiu, de caràcter tècnic, a on manteníem comunicació en temps real amb el personal tècnic de l’Ajuntament, del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals i personal de l’empresa contractada per informar de la presència de l’espècie a la platja i vetllar per la seva protecció.
Una decisió de caràcter polític, errònia al nostre entendre, ja que únicament perjudica la gestió de la preservació de l’espècie, i que esperem sigui reconsiderada. Nosaltres som una entitat ecologista, i és el nostre deure estatutari i irrenunciable treballar per preservar la biodiversitat que ens envolta. Això inclou denunciar tots aquells fets que observem i que al nostre entendre puguin ser constitutius de delicte mediambiental.
Des del 2020 hem treballat amb equips de govern de diversos colors polítics. En molts moments i amb tots ells hem estat crítiques i hem denunciat actuacions de l’Ajuntament que enteníem eren contràries a la legislació vigent. I mai en cap cas s’havia trencat aquest grup operatiu de Control i Observació. També hem reconegut la feina ben feta i els avenços que s’han produït quan ha estat el cas.
A partir d’aquest moment, es trenca el canal de comunicació entre La Foixarda i l’Ajuntament, tot i que mantenim la comunicació diària amb el Servei de Fauna i Flora i el cos d’Agents Rurals.
Nosaltres igualment seguim fent torns a la platja, tot i el patiment emocional i la frustració que ens provoca veure com es van perdent els pollets. Fins a sumar un total de 462 torns en tancar la temporada, recollint dades de seguiment de l’espècie diàriament. Més de 700 hores de voluntariat, dedicades gratuïtament i sense cap mena de subvenció.
Cal destacar que les darreres setmanes de la temporada observem una preocupant relaxació en el respecte al protocol de circulació de vehicles a la platja, garbelladora inclosa, que hi circulen en moltes ocasions sense cap mena de control. Alguns a gran velocitat, especialment una pickup del servei de neteja, generant situacions de risc no només pels animals, sinó també per les persones usuàries de la platja.
En breu farem arribar les dades de seguiment de la temporada de nidificació recollides pel voluntariat i La Foixarda tant a la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament com al Dr. Pedrocchi, per tal que les puguin incorporar als informes anuals que elaboren. Independentment de la decisió presa pels responsables polítics d'eliminar el grup de control i observació, nosaltres tenim clar que la feina que fem ha de servir per aportar dades que ajudin a les administracions a gestionar millor la preservació de l'espècie. Treballem pel bé comú i per la preservació d'espècies vulnerables a les platges de Vilanova.
Per tot plegat i com a reflexió final, creiem que estem molt lluny de fer compatible l’ús que fem de la platja de Ribes Roges amb la preservació de la biodiversitat que hi viu, la més rica de tot el municipi en quant a avifauna (79 espècies identificades pel nostre voluntariat en el que portem d’any, la majoria d’elles protegides). Una riquesa que cal preservar si volem garantir la nostra pròpia supervivència com a espècie.
La neteja mecanitzada de platges no és compatible amb la preservació de la seva biodiversitat, i hauria de ser substituïda per altres formes molt menys agressives. La biomassa no és brutícia i la platja no està bruta per culpa del corriol, com hem sentit afirmar a algunes persones, per mala fe o per ignorància. Està bruta per l’incivisme de moltes persones que hi aboquen tota mena de residus. Calen més campanyes de conscienciació si no volem acabar banyant-nos en un mar de brutícia.
En quant a les administracions, les nostres demandes més urgents per garantir la preservació del corriol camanegre a la platja de Ribes Roges son: millorar la cartelleria a l’espai, afegint-ne de positiva, més enllà de la prohibitiva, explicant la presència de l’espècie, la necessitat de la seva preservació i el seu caràcter d’espècie bandera per a la renaturalització de la platja. Destinar personal informador a la platja, diàriament i des del primer dia de la temporada. Dur a terme campanyes divulgatives potents, per posar en valor la biodiversitat de l’espai i la necessitat d’aplicar-hi les restriccions necessàries per a la seva preservació. Garantir el respecte a aquestes restriccions, especialment la prohibició d’accés amb gossos i de l’ús de pirotècnia a la platja, així com les mesures i protocols de circulació de vehicles a l’espai durant la temporada de nidificació. Dotar la platja de Ribes Roges d’una figura de protecció com a zona humida. Definir, per part en aquest cas de la Generalitat de Catalunya, les mesures tècniques concretes a respectar en quant a usos de la platja, per garantir que siguin compatibles amb la preservació de les espècies protegides. Publicar el Pla de Conservació del corriol camanegre i dotar-lo de recursos econòmics, tècnics i humans per tal que pugui ser aplicat per part de les administracions locals. També revisar la figura de protecció de l’espècie, ja que els darrers censos de població realitzats ens indiquen que hauria d’estar considerat com en perill d’extinció i no com a vulnerable, la seva actual catalogació.
La preservació de la biodiversitat i la restauració ecosistèmica constitueixen dos elements clau per tal de poder afrontar i mitigar l’emergència climàtica en que ens trobem, la qual s’està agreujant de manera exponencial, a causa del negacionisme i la inacció de les classes dirigents, polítiques i econòmiques.
No podem seguir impulsant un model socioeconòmic insostenible, que està provocant patiments inasumibles a bona part de la població humana, només amb l’objectiu de preservar i ampliar els privilegis d’unes classes dominants, a canvi d'agreujar l’empobriment de la majoria de les classes populars a escala planetària.
Davant d’això és absolutament necessari anar més enllà de discursos verds i passar a l’acció. Cal canviar radicalment, i en cada cop menys temps, aquest sistema destructiu i depredador de la vida, per tal de construir-ne un d’alternatiu que ens permeti, a nosaltres i a les generacions futures, poder gaudir d’unes condicions de vida dignes, aquí i a cada racó del planeta.
Si no ho fem ens veurem irremeiablement abocades al patiment i al col·lapse, en un planeta que cada dia se’ns mostra més hostil, conseqüència sense dubte del maltracte al qual el sotmetem. És casa nostra, la única que tenim. Potser que comencem a tenir-ne cura.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT