PUBLICITAT
FLASH
02-07-2003 7:31
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Tres anys després de la seva signatura, el contracte de l'empresa Campus Internacional Santor SL amb el FC Vilafranca s'ha acabat. El futbol de base de l'equip del Penedès, doncs, ja no portarà mai més el nom d'Escola Hristo Stoichkov. Com si d'un divorci es tractés, la història té infidelitats, mentides, intents de reconciliació i, el que resulta més trist, els nens pel mig, esperant el futur d'una escola que canviarà de nom i de tècnics.
Incompatibilitat de caràcters. A Pere Montserrat, actual president del FC Vilafranca, mai no li va agradar la idea d'aquesta escola. De fet, aquest vincle va ser una de les herències més molestes que li va deixar el seu successor i amic personal, Francesc Fos. El 14 de setembre de l'any 2000, Fos va signar amb Santor un contracte perquè l'empresa es fes càrrec durant sis temporades del futbol de base del club. Segons Josep Villar, gerent sortint de l'escola del Vilafranca, «quan vam arribar-hi no hi havia res. Vam haver d'invertir 36.000 euros per poder començar a construir l'escola sobre el no-res». Si bé Montserrat reconeix que hi ha algunes coses bones a la gestió de Santor, mai no ha perdut de vista que «des de qualsevol punt de vista, el contracte era perjudicial per al Vilafranca, i això s'havia de canviar. Pere Montserrat va arribar a la presidència del Vilafranca cap al juliol de l'any passat. Un dels temes de l'ordre del dia de la seva primera assemblea com a president va ser, precisament, la necessitat de revisar el contracte amb Santor. Tot i això -i en aquest extrem hi ha una contradicció en la manera d'actuar del president- van ser gent de Santor els triats per Montserrat per continuar portant la gestió de tot el futbol de base del club, inclòs, fins i tot, el primer equip. Amb el temps, els resultats dolents i el deute del club, que creixia, Montserrat va decidir fer-se càrrec ell sol -literalment sol- del club. A l'assemblea del 15 de maig, el president promet solucionar e
ls problemes econòmics de l'entitat personalment, però posa una condició irreductible: que tots els integrants de la junta posessin el càrrec a la seva disposició. La junta va acceptar i, de fet, a hores d'ara, l'únic directiu que té el Vilafranca és Pere Montserrat.
Infidelitat. Segons els directius de l'escola de Stòitxkov, l'objectiu de Pere Montserrat sempre ha estat fer-los fora per aconseguir que l'Atlètic Vilafranca tornés a monopolitzar el futbol de base de tot el poble. La intuïció de la gent de Santor no estava tan errada. Segons Montserrat, «el meu gran objectiu és construir una fundació de futbol de base de tot Vilafranca. I per això s'han d'unificar els quatre clubs del poble». Cap al març d'enguany, els presidents de l'Atlètic Vilafranca, Les Clotes i l'Espirall, van parlar amb Pere Montserrat al bar de l'estadi municipal. En la reunió, confirmada per dues fonts, els presidents van deixar clar que col·laborarien amb la Fundació amb la condició que no s'hi posés pel mig la gent de Santor. En tot cas, quan Xavier Torres -responsable de comunicació de Santor- va dir que volien fer-los fora per posar l'Atlètic al futbol de base, es va quedar curt: No hi havia un tercer en discòrdia, n'hi havia tres.
Mentides. El «dinar de germanor» que va organitzar el dissabte 24 de maig l'escola de futbol al pavelló de la zona esportiva de Vilafranca és l'escenari d'una gran mentida. El creuament de versions entre Pere Montserrat i Xavi Torres deixa clar que un d'ells menteix. Segons Torres, «nosaltres sabíem que volien fer-nos fora, per això, durant el dinar, li vaig demanar que parlés davant dels pares dels 230 nens de l'escola i expliqués què era el que volia fer». Montserrat ha negat de manera contundent aquesta versió: «està molt clar que Xavi Torres està dient una gran mentida. De fet, en aquell dinar jo encara no havia dit res a ningú sobre el futur de l'escola». És cert que aquell dinar, amb tots els pares de l'escola, hauria estat l'ocasió ideal per explicar els canvis que s'estaven estudiant. Tot i això, els esdeveniments posteriors donen certa raó a Montserrat.
Teràpia de parella. Cinc dies després del dinar de la mentida, Pere Montserrat va anar amb el seu cotxe a Barcelona. La ci
ta era a les 2 de la tarda, al Novo Hotel de Sant Joan Despí, al costat de Televisió de Catalunya, on treballa Xavier Torres. Montserrat va dinar aquell dia amb el periodista. Després de les postres li va presentar un esborrany dels canvis que volia fer al contracte. Torres, sense dubtar-ho, va dir que no perquè «no tindríem cap independència esportiva, econòmica ni organitzativa». L'explicació de Torres té arguments sòlids: «després de tres anys de feina, tot plegat passaria a estar controlat per la junta del Vilafranca». La gran por de la gent de Santor va ser sempre que els diners de l'escola es fessin servir per reforçar el primer equip. Montserrat nega aquesta hipòtesi dient que «el pressupost per a l'any que ve està dividit en tres parts: base, primer equip i centenari». S'haurà d'esperar la propera temporada, doncs, per veure si el president diu la veritat. Amb la contundent negativa de Santor a continuar d'aquesta manera, Montserrat va decidir rescindir el contracte de manera unilateral, utilizant un poder que li ve donat per una de les clàusules del vincle legal original.
Cap als jutjats. Cap al migdia del 26 de juny passat, Santor SL va enviar un fax al FC Vilafranca. Mitjançant aquest document, l'empresa demana una indemnització en conceptes d'honoraris per un valor total de 71.052,20 euros. Aquest és l'últim contacte que han tingut fins ara les dues parts. I, a més, representa el pas previ a una demanda judicial. El Vilafranca -o sigui: Pere Montserrat, únic directiu del club- ho ha deixat tot en mans dels serveis jurídics del club. No s'intueix encara un final d'aquesta història. L'escola del Vilafranca es quedarà ràpidament sense tot el material que, al llarg de tres anys, ha pogut comprar. Es tracta de samarretes, uniformes, material d'entrenaments i un ordinador. Amb la divisió de béns en marxa, falta saber qué serà dels nens.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT