RELIGIÓ O CULTURA
20-08-2016 10:26
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El Govern descarta de ple prohibir el 'burquini', el banyador que només deixa al descobert la cara, els peus i les mans. "Sempre que l'elecció sigui lliure, que cadascú vesteixi com li plagui", ha afirmat aquest divendres el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). A preguntes dels periodistes, Amorós ha assegurat que l'elecció personal d'un determinat vestit de bany "no vulnera cap dret fonamental de ningú". A més, ha posat en valor el Pacte Nacional d'Immigració de Catalunya, que aposta per un model de convivència basat en valors fonamentals com la democràcia, la igualtat entre homes i dones o el respecte als drets humans, segons ha recordat.
"Plena llibertat per a tothom. Com vulgui vestir la gent a la platja no vulnera cap dret fonamental de ningú. Sempre i quan l'elecció sigui lliure, que cadascú vesteixi com li plagui". Aquesta és la posició del Govern respecte al 'burquini', que ha desencadenat un intens debat a França, on diverses poblacions costaneres han prohibit l'accés a les platges amb aquest banyador.
A Catalunya, diversos parcs aquàtics tampoc permeten l'ús del 'burquini'. En aquest cas, però, per motius de "seguretat" ja que, segons al·leguen els responsables d'aquests espais lúdics, el banyador pot enganxar-se amb els tobogans d'algunes de les atraccions.
Des de Barcelona, el número dos del govern municipal, Gerardo Pisarello, ha negat recentment que a la ciutat hi hagi un "problema" o debat obert amb la qüestió. És més, ha assegurat que no han rebut cap queixa per l'ús d'aquest banyador que cobreix pràcticament tot el cos de la dona. I, per tant, ha refusat el seu veto.
Catalunya, exemple d'integració
El màxim responsable d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, s'ha referit a la polèmica del banyador a preguntes dels periodistes abans de participar en la conferència 'Immigració, refugiats i sobiranisme', organitzada per la Fundació Josep Irla, en què també han participat el president del CIEMEN, David Minoves, i la diputada d'ERC al Congrés Ana Surra.
Durant la seva intervenció a la Universitat Catalana d'Estiu, Amorós ha defensat el model d'integració i cohesió social de Catalunya, que creu que és un "èxit" i un exemple a seguir per la gestió migratòria que s'ha fet. Una mostra d'això són els CEO dels darrers anys, en què la immigració ha deixat de ser la primera preocupació ciutadana dels catalans, ha indicat.
Davant la "histèria" que regna arreu d'Europa vers els refugiats, Catalunya es reivindica com a país d'acollida. Una tradició que ve de lluny, segons ha apuntat Minoves, del CIEMEN, que ha citat la onada solidària que es va produir per la guerra dels Balcans.
Creixement de població
Amorós ha recordat que la població catalana ha crescut fins als 7,5 milions d'habitants gràcies a l'arribada d'estrangers. Actualment, el 37% de la població és nascuda fora de Catalunya i prové de 187 estats diferents. El fet migratori és concebut socialment com un fenomen recent però les dades mostren que la meitat dels immigrants ja fa més d'una dècada que resideixen al país i que el 80% hi són des de fa sis anys.
D'altra banda, el secretari general d'Igualtat, Migració i Ciutadania ha desmentit que a major percentatge de població migrada hi hagi més mostres de xenofòbia. Sobre aquesta qüestió, Minoves ha assenyalat que el PP va explotar part del missatge tradicionalment defensat per Plataforma per Catalunya a les darreres eleccions municipals, però que els resultats no els van acompanyar.
"Malgrat que tots tenim la percepció que hi ha guetos d'immigració, no és així", ha assegurat Amorós. Una tesi avalada pel responsable del CIEMEN, que ha dit que el 98% dels pobles i ciutats catalanes tenen població estrangera.
Més de 300 llengües
Finalment, Amorós ha dit que és "necessari" que les persones vingudes de fora aprenguin el català –"si volem viure junts, alguna cosa hem de compartir"- i que al nostre país ja es parlen més de 300 llengües, segons dades oficials.
PUBLICITAT
PUBLICITAT