LLIBRES
25-04-2017 14:24
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
M’agradaria posseir la vareta màgica, l’encanteri correcte que fes que tothom tingués el cuquet de llegir impregnat en el seu ésser tota la vida. I de passada, per demanar que no quedi, no tan sols en diferents idiomes sinó també llegir música… Aquest seria el meu ideal que, ara, si esteu dedicant el vostre temps a seguir aquests línies al voltant de Sant Jordi, sens dubte compartiu.
No és tan fàcil. S’interposen en el nostre camí lector mil i un inconvenients. Alguns molt clars, com són la condició social i econòmica. Al principi, la fam de llegir és antagonista a la dura fam, però, curiosament la fam de llegir pot alleujar la fam corporal i, també, l’emocional. Com a murs, s’interposen també en la lectura trastorns de l’aprenentatge no detectats a temps o que fins fa molt poc ni tan sols es coneixien, com la dislèxia… I la societat… o sigui nosaltres i les nostres actituds quotidianes… Mirar la tele fins anar-nos-en al llit… Llegir el conte als fills però no llegir-nos a nosaltres mateixos un conte… Menystenir els tebeos, els manga, les revistes del cor, les de curiositats, els diaris… Decidir segons quins governants… (més ajuts a llibreries, a les editorials, més biblioteques!)... i tantes coses…
Més que una vareta màgica, ara penso que el que necessitem és una poció. Hi ha tants elements que fan que hom tingui l’ànsia de llegir! I fins i tot posant tots els ingredients i els esforços perquè els qui són al nostre càrrec llegeixin, ni tan sols així aconseguir-ho. I, al contrari, sense que sembli que fem res, aparegui i no marxi mai el cuquet de la lectura! Una estimadíssima professora meva de literatura, la persona que primer em va llegir quan jo tenia dotze anys el Sonet a Laura de Petrarca (que no oblidaré mai), enmig d’una discussió ja de col·legues sobre com podríem fer llegir a la canalla, va dir, dedicat als més petits: “Tan sols llegiu, feu que escoltin i que el que llegiu també us agradi a vosaltres”. No és la pedra filosofal, però és bona fórmula.
I també, malgrat tot, veure com cada any augmentem els de la fam lectora. Augmentem els qui escoltem contes tota la vida i també els expliquem, els escrivim, els llegim… Creixem a poc a poc però inexorablement, decididament, com les roses en un jardí.
PUBLICITAT
PUBLICITAT