COMUNICACIÓ
28-10-2017 15:34
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Abans d’anar fins a la Biblioteca-Museu Balaguer, on ahir per la tarda Adan Kovacsis i Manuel Cruz oferien un debat obert sobre El llenguatge del procés, l’escriptor xilé, d’origen hongarès va parlar amb nosaltres sobre el binomi llenguatge i política.
Arrel de la publicació de l’assaig Guerra y lenguaje (Acantilado, 2007), Kovacsis -especialitzat en pensadors i intel·lectuals de la primera meitat del segle vint, de l’anomenada mittleeuropa-, l’anàlisi de la importància del llenguatge en política és rescatat sovint en diferents àmbits. L’experiència de principis de segle, en els temps previs a la Primera Guerra Mundial, on la propaganda es va utilitzar per primera vegada com un veritable instrument (per no dir arma) per assolir objectius polítics, consensos i hegemonies, el debat roman obert.
És una perversió del llenguatge? Si el llenguatge neix per a comunicar-nos, com és que finalment la gent no s’entén? Hi ha un llenguatge capaç d’explicar el que succeeix?
Les preguntes són infinites i la història, potser la Història, demostra que hi ha respostes de tota mena i fins i tot preguntes que no trobaran mai resposta. No hi ha dubte que anomenar les coses pel seu nom, facilitaria la tasca d’intèrprets... advocats i, si se’m permet l’expressió, de jutges també. Estem, en un món capgirat, “i no, una imatge no val més que mil paraules”, sentencia Kovacsis. “Una imatge, sense context, sense paraules, pot no explicar res”.
La banalització del llenguatge, és una altra de les realitats, al costat de la perversió. Les xarxes socials en són un exemple, però també, afegeix Kovacsis, “el paper de determinada premsa, les anomenades notícies falses contra les que alguns ja estan aixecant-se i enfrontant-se”.
La realitat és una superació de frases fetes, podria dir-se, en que la darrera paraula pot no tenir sentit davant la indiferència. Fa una dècada, Adan Kovacsis alertava de la crisi del llenguatge. Ara fa un any, publicava El vuelo de Europa (Ed. Subsuelo, 2016), un conjunt de relats, amb una passarel·la de personatges diversos, amb el rerefons d’una altra crisi. El projecte europeu. “El projecte va néixer per posar fi a dues guerres que van destruir Europa, i sembla que s’esvaeixen les millors intencions”. Home de pau, de prolífica carrera, premiat en diverses ocasions pels seus treballs de traducció, la darrera fa uns mesos, Kovacsis reivindica el llenguatge en la seva essència, en la llavor del naixement de tota comunicació, que lluny de projectar populismes i pervertir les idees, sigui un llenguatge portador de llibertat.
I per acabar, una paraula que resumeixi el moment actual, més enllà de cap frontera. I l’escriptor respon de forma contundent: “preocupació”. Caldrà doncs, seguir llegint, aprenent dels mestres de la paraula, clamar per entendre’ns i cercar l’expressió adient per a continuar forjant tots els nostres somnis.
PUBLICITAT
PUBLICITAT