LITERATURA
21-04-2018 13:25
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Un poemari de Leena Güell on expressa els sentiments despullats que porten la pujada de l'enamorament, l'amor madur, el pur lliurament del cor obert, el dolor de la separació, de la pèrdua i al pitjor dels dolors, el desamor amb les seves conseqüències. Les flors de sang segueixen flotant al mar Mediterrani amb els cossos dels nostres germans, al final enterrats per les estrelles i els cavalls de mar.
Però malgrat tot la vida mateixa és un miracle plena de miracles.
“Somos una oportunidad
para descubrir el jardín del Edén,
donde los pájaros y las hojas se deleitan
y las almas de la luz beben.”
‘Las puertas del Edén’ és un llibre aparentment molt senzill, però a poc a poc el contingut psicològic, existencial (filosòfic) i polític es va revelant. Gairebé cada poema ha nascut de l'estat, que és proper al somni de nit o a la profunda meditació, quan l'essència de les coses es mostra. La poesia de l’autora és fruit del total abandó d’ella mateixa al corrent, que la porta.
L'arrel de moltes de les metàfores del llibre està a la naturalesa salvatge de Finlàndia, el seu país natal, en les flors de gel de la foscor eterna de l'hivern i la llum interminable de l'estiu, de nit blanca amb els seus prats plens de flors de tots els colors.
Potser ‘Las puertas del Edén’ sorgeix de la bellesa i del dolor de la vida. L’autora se sent agraïda del naixement de cada paraula, de cada línia, de cada poema d'aquests 69. Són els seus fills estimats.
Leena Güell és psicoterapeuta, escriptora de poemes, contes, assajos diaris i articles. Viu a Sitges des de l'any 1975. Va ser corresponsal de Näköpiiri, revista política / cultural finlandesa dels anys del post-franquisme.
PUBLICITAT
PUBLICITAT