DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
26-06-2018 21:15
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El bon temps és època de sortir al carrer, de fer vida exterior, de vacances, de festes majors... tothom fa plans per fer tot allò que no ha pogut fer durant l’any i desitja que arribin aquests dies. Els mesos previs donen peu a organitzar totes aquestes activitats, l’oferta és molt àmplia i pot arribar a cobrir totes les expectatives.
Possiblement aquest és el titular més estès a la societat, el que queda bé, el de la foto bonica que té la consciència tranquil·la, però deixa de banda totes aquelles persones que des de sempre han vist i experimentat com la gent del seu voltant decidia per elles: fins i tot, on i quan anar de vacances. Les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) formen part d’aquest grup de persones: gairebé sempre s’ho han trobat tot fet i són poques les vegades que poden triar entre diferents opcions què és el que prefereixen.
Les persones amb DI també tenen neguits, il·lusions, desitjos, coses que els agraden i coses que no tant... Són, en definitiva, persones de ple dret i cal que entre tots les ajudem a prendre consciència del que això vol dir. I això passa per acceptar que aquestes persones tenen una opinió sobre les coses, unes preferències, uns interessos i poden (i han de ser capaços) de decidir sobre les seves vides.
Com a societat estem acostumats a crear i proposar moltes activitats que creiem que poden interessar-los i que, fins i tot, els poden beneficiar. Estem convençuts que d’aquesta manera donem resposta a les seves demandes, però més enllà d’això, el que continuem fent és decidir per ells, sense gairebé preguntar-los si realment és el que volen.
Evidentment, sempre serà millor tenir aquesta oferta adaptada a les seves necessitats que no tenir res per oferir, però cal que entre tots fem una reflexió conscient sobre si és això el que realment ens estan demanant o els interessa. Potser el que caldria és seure amb aquestes persones i demanar-los la seva opinió sobre totes i cadascuna de les coses que els afecten, des de la roba que es volen posar fins on volen anar de vacances i amb qui hi volen anar.
Les organitzacions que treballem amb persones amb DI estem en un procés de canvi, un canvi derivat de l’observació continuada, de la necessitat de donar una resposta real a tots aquests desitjos que tenen, de poder oferir-los la seguretat que necessiten per desenvolupar-se autònomament... en definitiva, de posar els seus desitjos i anhels en el centre de la nostra organització. Només així deixarem d’organitzar els serveis com a simples gestors del temps d’aquestes persones per esdevenir un suport que els ofereixi la possibilitat de créixer i de reconèixer el que fins ara creien que no podien fer. Cal que siguem facilitadors d’aquests suports, deixar de banda les pors i creure fermament que és possible.
Serà un procés llarg, però no té aturador. És necessari i és el més important que podem fer per ells si el que busquem és que es realitzin plenament.
Anna Rovira
Directora del Centre Ocupacional de Mas Albornà
PUBLICITAT
PUBLICITAT