FESTES NADALENQUES
13-12-2018 10:36
Quedi clar que enguany, aquest Nadal 2018, amb presos polítics en vaga de fam, no serà un gran Nadal, certament. Altrament l’alta magistratura, com ja passava fa més de dos-mil anys, en qüestió de misericòrdia, pietat i arrogància no sembla haver millorat gaire. Però, vaja, anem pel que anàvem. La majoria d’activitats festives de la celebració nadalenca mantenen un gust rural i bosquetà, afable, un pel massa endolcit. La panoràmica del pessebre, l’arbre de Nadal, el Tió, les llumetes nocturnes... ens proposa una natura pacífica, benèfica i acollidora. El mite ens conta que la família de Galilea, buscava un refugi per poder infantar i no va trobar-lo entre la humanitat, havent de buscar-lo en la natura que, generosa, va proporcionar per bressol una menjadora i per calefacció la palla i el baf de les bèsties: una bucòlica estampa de natura benefactora. Aquest principi del naixement d’un desvalgut déu infant, salvador d’una humanitat gens humanitària, però reconegut, en canvi, per la naturalesa, que posà a la seva disposició allò que calia, vol ser el missatge de la celebració anual del Solstici d’hivern. El missatge d’un esdeveniment cíclic que associa els dos relats: el profà, la celebració del Solstici, i el religiós, el Nadal; universalitzats els dos en el magnífic Cant del Sol, composició a l’hora dedicada a l’Ésser suprem i a l’astre rei, el germà sol, i composta pel Poverello d’Assís, sant Francesc
«Altissimu, onnipotente, bon Signore, /tue so’ le laude, la gloria e l’honore et onne benedictione.
Ad te solo, Altissimo, se konfano, / et nullu omo ène dignu te mentovare.
Laudato sie, mi’ Signore, cum tucte le tue creature, / spetialmente messor lo frate sole,
lo qual’è iorno, et allumini noi per lui. / Et ellu è bellu e radiante cum grande splendore
Altíssim totpoderós i bon Senyor, vostres són / les llaors, la glòria, l’honor i tota benedicció.
A Vós sol, Altíssim, se us adiuen / i cap home no és digne d’anomenar-vos.
Lloat sigueu, Senyor amb totes les creatures / especialment missenyor el germà sol,
el qual és dia i per ell ens il·lumineu. /I ell és bell i radiant amb gran esplendor.
Aquesta voluntària ruralització del paisatge del Nadal ve a descobrir-nos, cíclicament, com el somni de la humanitat en una enyorada Edat d’Or, persisteix, és ben viu. Una quimèrica època de pau entre els homes i la natura. Una Edat d’Or que uns han projectat cap un futur celestial, altres cap a materials geografies críptiques i ignotes, altres cap a fantasies literàries, altres cap a viatges psicotròpics, i altres, els més, cap un passat perdut, irrecuperable: aquell passat miològic en que uns primigenis Homes d’Or menjaven i bevien amb els déus, però degeneraren en homes de bronze i després de ferro, havent d’abandonar la feliç Arcàdia per sempre. O aquell passat on, segons l’Antic Testament, els àngels o elohim, propers a Jehovà, van cohabitar entre els homes, però van perdre’s, arrossegant amb ells, la humanitat.
I tornem cada any al Poverello d’Assís:
Lloat sigueu, Senyor amb totes les creatures [...]especialment missenyor el germà sol.
Nadal, el Solstici és temps de música i cançons, és temps en que l’imaginari d’un món arcàdic, pastorívol, penetra l’espai urbà per redimir-nos una mica, una mica, unes hores... no fos cas! Per aquesta, i moltes més raons, la Unió Vilanovina convida a tothom a la plaça del Pou, el dia 22 a les 7 del vespre, a cantar el Nadal, amb Carles Belda i Marc Serrat, acordió i guitarra, i veus! I com cada any hi haurà cançons per cantar, figues albardades amb mel, per menjar i, ratafia per beure!
PUBLICITAT
PUBLICITAT