OPINIÓ

Manolo, Fraga Iribarne.

---

Francesc Badia

22-12-2003 22:37

Resulta peripatètic que, desprès de tants anys, polítics com aquest siguin encara ignominiosos objectes de portada en els mitjans. Tenir que referir-me a un personatge ortopèdic i a les declaracions que aquest a fet, només comparables a una declaració de guerra, no agrada a ningú. Però, heu de creure'm si us dic que, tot plegat, m'ha fet saltar de la cadira.

Per parlar de la trajectòria d'aquest personatge, cal refrescar la memòria col·lectiva. Evocar imatges d'una generació, la meva, que parlen del tarannà “democràtic” d'un home, que pel càrrec que ocupa en l'administració d'un poble que estimo i admiro, m'impedeix tractar d'individu. Que vestí la camisa negra falangista. Que, essent ministre de l'interior, digué que el carrer era seu. Que va fotre tota la comèdia mediàtica, possible per l'època, banyant-se a Palomares. Que les conferències les acabava a bufetades. Que, com a ministre d'informació i turisme, es tragué de la mànega una llei, la de premsa i impremta. Que acabà amb les il·lusions, justament reconegudes, d'un grapat de mitjans amb els que volíem fer respirar aires que, sortosament, no trigarien a arribar.

Aquestes no són, ni de bon tros, totes les imatges que brollen a la memòria de molts. L'altra hora considerat dinosaure de la política per uns i tot el que vulgueu pensar, per altres, fou convidat a la redacció de la constitució, i, tot i que ha estat ministre de moltes coses, que jo recordi, no, de la guerra, exèrcit, o com es digui...

Això em fa pensar, dues coses. D'haver pogut manar soldats, ara, aquests serien de lleva i, ell, generalíssim dels exèrcits. I, com que la constitució seria de redacció monogàmica, i, per tant seva, podria carregar-se les autonomies, per les armes o no.

Deixeu-me fer un apunt i a part. Com que els catalans sempre traiem profit de les dificultats, potser, tindríem una segona oportunitat per carregant-se el règim, sense tenir que anar a Madrid.

Anem acabant, que fa fàstic...

Home, Fraga. Dediquis a consumir les darreres truites que li queden. A caçar els fantasmes del seu temps, que encara n'hi han. A fitxar el dòmino. No farà cap mal a ningú. I de feina, prou que en té a casa seva. De chapapote, encara n'hi ha per recollir. I no ens toqui allò que no sona,.. carallo!

Voldria enviar-li una còpia en gallec. Però, això, a vostè, tant li fa, no?

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies