PENSIONS
29-03-2019 11:31
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Fa uns dies va aparèixer la notícia que el Pacte de Toledo havia embarrancat, que no podia anar ni endavant i enrere. Immediatament els mitjans de desinformació van iniciar la seva tasca pedagògica: no s’ha pogut arribar a cap acord perquè Podemos els ha boicotejat; ERC i Podemos fan impossibles els acords del Pacte de Toledo... Tenim delicte, tenim culpable, que purguin la pena...
D’entrada la notícia no és certa. El Pacte de Toledo no pot arribar a acords, són els partits i els agents socials els que hi ha d’arribar. El Pacte el que fa és fer unes recomanacions, únicament això. Són les recomanacions les que no han tirat endavant.
El P de T és un organisme que es va crear l’any 1995 amb dues missions encomanades pel Parlament: evitar la pugna política a l’entorn de les pensions i fer estudis prospectius cada sis anys per veure cap on aniria el futur de les pensions. S’han acomplert aquests objectius?
El P de T actua com d’empresa interposada, fa la feina i així evita que el parlament quedi “tacat” pels desacords, però segons indica la Constitució és l’estat qui te la responsabilitat de les pensions (article 50, especialment).
L’any 1996 va encomanar un estudi que va arribar a la conclusió que el 2010 ja no serien sostenibles les pensions públiques. Els experts que van fer l’estudi, quasi tots lligats a la banca o a les asseguradores, no la van encertar, però sí que van assolir el seu objectiu fonamental: dels 12.822 M que hi havia en pensions privades l’any 1996 vam passar a 85.843 M: tot un èxit!!! Ni estudis cada sis anys, ni utilitat pel Sistema Públic de Pensions.
L’altre objectiu, evitar la pugna política, tampoc s’ha aconseguit: PP i PSOE han fet les seves reformes de la Llei de Pensions sense tenir en compte els treballs del P de T. Un sempre ha criticat les reformes de l’altre, però quan han tingut el poder no han anul·lat la reforma que tant criticaven: congruència...
Per què les recomanacions no s’han pogut concretar, acordar i fer arribar al govern? Senzillament, perquè l’acord per a fer-ho no ha existit.
La culpa és de Podemos i ERC que han presentat vots particulars que ho han impedit? Jo diria que la causa no és el vot particular, és els contingut d’algunes de les recomanacions que es volien impulsar. Si tenim present que el P de T treballa per brindar recomanacions, les que ara preparava tindrien una aplicació progressiva que condicionaria les pensions durant els propers deu anys. Ens fixem en els aspectes que han motivat els vots particulars?
Veient l’ambigüitat del text que es volia aprovar, no sembla que sigui un pacte seriós per a abordar els reptes de la Seguretat Social, sembla més aviat un conjunt de pedaços per tirar endavant. Les proposta que es formulin ara afectarien els que es jubilessin el 2030 – 2035.És per això que i ha presentats vots particulars, tant d’ERC com de Podemos.
Els punts de desacord són:
L’edat de jubilació.
No es pot votar a favor de donar estabilitat a la jubilació als 67 anys,o més. Cal retornar als 65 d’abans de la reforma de la Llei de Pensions.
L’augment de la contribuïtat.
No es pot admetre que el còmput de la pensió s’estengui a tota la vida laboral perquè representaria una retallada de la pensió i afectaria especialment les dones i als joves que tenen una vida laboral inestable durant el anys inicials.
La creació de pensions complementàries.
Si cal crear un cos de pensions complementàries per dignificar les actuals, ha de ser dins del sistema públic de pensions, no dins d’un plantejament de pensions privades.
El model de financiació.
El text que es volia formalitzar no altera els ingressos, es vol seguir, dissimuladament, la política del PP.
Les prestacions de viduïtat.
Malgrat que s’ha produït la pujada ajornada durant set anys, la pensió de viduïtat segueix sent insuficient. Fins i tot es parla de redir-la...
Les recomanacions tenen una ambigüitat que permetria que cada govern les pugui interpretar segons li convingui: no es deixa establert que cal fer amb el factor de revalorització que castiga l’augment de l’esperança de vida: es deroga? Es posarà en marxa l’any que ve? Serà l’any 2027?
Queda sense precisar el possible recolzament als plans de pensions privats d’empresa i particulars, que van en detriment del sistema públic de pensions:12.000 M.
El que necessiten les pensions públiques no és uns pedaços, és una solució integral que enfoqui el present i el futur i que compti amb la presència activa de les organitzacions de pensionistes.
PUBLICITAT
PUBLICITAT