PUBLICITAT
21-02-2002 20:00
Ara bé, per tal de contribuir a aclarir la situació, el primer que podem fer és tractar de fer una espècie d'inventari de les nombroses aplicacions d'Internet a la política, que és el que intentem a la segona part de l'article. Però plantejant-nos al mateix temps en quina mesura serveixen per a fer-la més transparent i participativa.
Efectivament, des d'una perspectiva democràtica, que és la nostra, l'objectiu final de l'ús d'Internet al si dels processos polítics hauria de ser, justament, el d'aprofitar la seva potencialitat comunicativa per a elevar el llistó de la participació política dels ciutadans, tant quantitativament com qualitativa, pel que fa a l'efectivitat de la influència ciutadana en la presa de decisions a les APs, i a tots els centres de poder constituïts en un país determinat (sense oblidar la necessitat de control democràtic a nivell supra-nacional i mundial, que la globalització ha posat de manifest).
D'entrada, aquest objectiu no és reconegut, ni de bon troç, per tots els governs, ni pels partits polítics. La línia de separació ve determinada, no per la retòrica (que tots empren a pleret) sinó per la sinceritat de les actituts de fons dels seus responsables. I és que el que és essencial, amb o sense Internet, és la voluntat política genuïna dels governants per obrir-se a la societat, i això precisament no abunda pas, tot i les excepcions personals, que n'hi ha.
Admés, peró, que Internet i, en general, les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) poden ser una eina molt potent per assolir aquell objectiu de participació ciutadana i, més enllà dels requeriments tècnics, cal advertir que la responsabilitat per arribar-hi és doble:
Responsabilitat de les APs , en primer lloc, per iniciar l'oportuna estratègia, per posar a punt els mitjans adequats, per instrumentar els canals a través dels quals s'haurà de vehicular la informació i regular la comunicació i la participació en ambdós sentits: administració-ciutadà i ciutadà-administració.
Responsabilitat dels ciutadans, en segon lloc, i de la societat civil, a través de les associacions en les què vulguin aplegar-se, per primerament reclamar i, després, utilitzar, de manera continuada i a fons, els instruments posats a la seva disposició per participar.
Subratllant el fet d'aquesta doble responsabilitat, volem afirmar que, per tal què la "democràcia digital" funcioni correctament, és necessària la "complicitat" i confiança mútua entre governants i ciutadans, sense la qual l'ús de la tecnologia no servirà de res.
En efecte, si sovint s'ha denunciat la manca de voluntat política dels responsables de governs i partits, que pot atribuir-se a una actitut egoïsta o defensiva del statu quo, també s'ha pogut denunciar el desinterès dels ciutadans per utiilitzar els mitjans existents de participació, que ha estat atribuït tradicionalment a la desconfiança sobre els resultats previsibles, quan no al desencís i fins i tot, frustració, paral.lels al distanciament entre governs i ciutadans, de què parlàvem suara.
Malgrat tot, s'han obert pas tota una sèrie d'aplicacions que tenen en comú el fet d'utilitzar Internet i també el d'incidir en algun aspecte de la vida política, relacionat bé amb l'acció dels partits polítics, bé amb la dels parlaments, bé amb l'acció de govern, bé amb les relacions entre les APs i els ciutadans. El resultat és el d'una gran heterogeneïtat en les aplicacions (independentment de la seva qualitat, també molt diversa), que dificulta el treure conclusions generals. D'altra banda, també en les formulacions teòriques i normatives s'ha produït no solament una heterogeneïtat anàloga, sinó el que és pitjor, una gran diversitat de formulacions, pretesament de caràcter general (sovint fins i tot utòpic), les hipòtesis dels quals no es fan explícites ni tampoc les posicions polítiques des de les què els autors fan les seves propostes, acompanyades sovint de noms rimbombants però poc definits. I, així, sentim parlar de "teledemocràcia", "democràcia digital o electrònica", "govern digital", "administració oberta", ciberdemocràcia", etc.
En aquest article, sense pretendre donar definicions decisives, el que sí volem és donar notícia dels tipus més importants d'aplicacions d'Internet en els processos polítics, d'una manera ordenada.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT