PUBLICITAT
21-02-2002 20:03
Amb el nom de "Government online" o "e-Government", adoptat per diverses institucions internacionals (entre les quals, la Unió Europea) i APs d'alguns països, hom es vol referir a un conjunt de pràctiques tendents, mitjançant l'ús de les tecnologies d'informació i les comunicacions (TIC) i, en especial, l'Internet, a millorar l'eficiència interna i les relacions de l'administració amb els ciutadans. El que no hauria de sorprendre és que és l'Administració Local (sobretot alguns Ajuntaments, de ciutats grans i petites ) la que ha desenvolupat amb més intensitat algunes de les aplicacions a què ens referim, degut sense dubte a la seva més gran sensibilitat i proximitat als ciutadans, i a la immediatesa de molts dels problemes.
Amb els diferents components de la política corresponent hom pretén articular sistemes que donin resposta eficaç a les demandes dels ciutadans entorn de dos temes-clau: la Transparència de la informació i la gestió i la Prestació de serveis online.
Més concretament, per a una administració determinada, es tracta, amb base a un ús intel.ligent de les TIC i d'Internet, de la construcció d'una web (o bé d'un portal, que dóna accés a un conjunt de webs interrelacionades), de:
- Facilitar al màxim l'exercici del dret d'accès a la informació pública (no solament materialitzada en documents oficials sinó també en documents de treball i estudis, projectes, etc.)
- Facilitar l'accès a la informació relativa als processos de presa de decisions, en les seves diverses fases, i també a la tramitació d'expedients administratius en curs (restringit als directament interessats).
- Facilitar la comunicació directa (via e-mail, p. ex.) entre el ciutadà i els responsables (polítics o funcionaris) de la gestió dels afers públics.
- Facilitar als ciutadans, empreses i entitats l'accès online a la prestació dels serveis de tot tipus de l'AP (certificats, llicències d'activitat i urbanístiques, fiscalitat, concursos i licitacions, etc.), inclosa la possibilitat de pagaments i transaccions financeres.
Cada un d'aquests components correspon, per ell mateix, a tota una política, obrint en conjunt l'oportunitat de desenvolupar un ventall de sistemes d'informació i software específic en àmbits administratius inter-relacionats, la qual cosa, d'altra banda, implica l'exigència tècnica d'introduir reformes que poden ser importants als circuïts administratius. D'aquí es dedueix la importància de la coordinació entre administracions anàlogues per a compartir esforços i integrar resultats.
Comprenent-ho així, la Comissió Europea ha endegat una sèrie de programes en aquests temes. En termes generals, el "government online" és un dels temes prioritaris del Pla d'Acció e-Europa , però, tot i les nombroses aplicacions de les TIC i d'Internet als problemes de les APs, no es preveuen accions concretes pel que fa a la participació ciutadana pròpiament dita.
Aquest "oblit" dels aspectes pràctics de la participació ciutadana no és exclusiu, ni molt menys, de la Comissió Europea; al contrari, és més aviat un tret general de les polítiques Internet de les APs, que deixen per més endavant l'estudi dels mètodes possibles de participació efectiva dels ciutadans.
Tot i així, no es pot minimitzar la importància per als ciutadans de les aplicacions d'Administració Online que, en l'àmbit estrictament administratiu, els hi poden fer realment la vida més fàcil, i que poden, a més, incloure criteris per a fer realitat la igualtat d'oportunitats, si aquesta és la política de l'AP.
D'altra banda, una bona política d'accés a la informació, que faci més transparent la gestió pública, és una condició necessària, si no suficient, per què el ciutadà, ben informat, estigui en condicions de participar, amb una opinió fonamentada sobre el tema a debat o en qüestió.
Ara bé, fins i tot una bona política de comunicació, que organitzi al si d'una web de l'AP fòrums i chats per a debatre aspectes de la seva política i gestió, trobarà ràpidament els seus propis límits, si no està emmarcada en una política activa d'impuls a la participació o, al menys, no constitueix una resposta sincera a la pressió ciutadana. En absència d'aquestes condicions, els debats es faran en el buit, no hi haurà estímuls prou forts per què els ciutadans hi diguin la seva, ni garanties i esperances de que fer-ho serveixi per a quelcom més que perquè l'AP en qüestió es pengi la medalla d'apertura a la societat.
Fins i tot, la possibilitat d'enviar missatges per e-mail a un responsable polític d'una AP pot no ser prou interessant si no hi ha garantia de resposta o, al menys, publicitat a la web del missatge, sense censura. La traducció del joc net a Internet en termes d'un conjunt de normes objectives i consensuades que garanteixin l'intercanvi honest d'opinions en un debat és una tasca pendent, però que admet aproximacions provisionals de graus diversos. Només cal la voluntat sincera de participar i de fer participar, i admetre els riscos inherents a un debat obert.
Subratllem, finalment que, en les aplicacions d'Internet d'aquest grup A), la iniciativa del ciutadà es limita a aprofitar els canals oferts per l'Administració, sense que hi hagi pròpiament participació en les decisions públiques, com succeeix en les del grup B) següent.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT