PUBLICITAT
21-02-2002 20:06
Com podem definir d'alguna manera, en relació a la política, el munt d'aplicacions Internet (webs, webzines, llistes de notícies, fòrums, etc.) que constitueixen el producte de la voluntat d'algun dels components de la societat civil, creades per a fer propaganda, defensar els seus interessos, prestar algún servei públic o, simplement, intercanviar informació sobre algun tema?
Mirem de més aprop de quina mena de col.lectius parlem.
a) - D'entre els col.lectius i/o institucions de la societat civil que prenen la iniciativa de crear una web, comencem per destacar els partits i els polítics, que són actors de la vida política per dret propi, i poden utilitzar (i utilitzen cada vegada més) Internet com un mitjà de propaganda partidària i ideològica, i que constitueixen un primer sub-grup.
b) - Al costat d'aquests, trobem un segon sub-grup, important i nombrós, format per les webs d'associacions l'objectiu de les quals és polític, i que han estat creades específicament per a debatre els problemes de la democràcia, o per a construir opinió i, en definitiva, per exercir pressió a favor d'una renovació de la democràcia en un sentit més participatiu. Són els defensors de reformar la democràcia representativa per a convertir-la poc a poc en una democràcia participativa, convençuts que només la pressió exercida des de fòra pels ciutadans pot forçar la reforma del sistema. Ampliar la visibilitat del debat sobre un tema fins a aconseguir que els poders constituïts l'incloguin a la seva agenda és, p. ex., l'objectiu dels anomenats "Electronic Town Meetings" (com fou el cas a Calgary, Canadà, sobre l'eutanàsia) o d'altres mètodes que es van experimentant arreu.
Hi trobem també les webs d'aquells que no confiant ja en què els representants electes (o, simplement, el poder) prenguin decisions en pro de l'interès general, preconitzen mètodes de democràcia directa, per la qual pretenen que els ciutadans exerceixin el poder decisori sobre qualsevol tema, i de manera continuada, sobretot per la via de referèndums (amb un "sí" o un "no") o de votacions específiques, convertint la política en una mena de plebiscit permanent. D'aquesta manera, als electes no els hi quedaria sinó la tasca de definir els termes de la votació, proposant i posant a debat les alternatives i, naturalment, també l'organització tècnica que garantís la correcció del procés. Califòrnia és, probablement, el país on, de manera repetida, més s'ha utilitzat el mètode de sotmetre a votació per referèndum nombroses qüestions. Val a dir que, fins i tot a Califòrnia, on la proporció de població connectada a Internet és de les més altes del món, el vot per Internet en els referèndums era només una opció possible, i no en tots els casos.
En qualsevol cas, cal tenir en compte que la multiplicació de votacions generals decisòries exigeixen una conscienciació política molt alta de la ciutadania, la qual haurà d'estar molt ben informada, i que haurà hagut de reflexionar i debatre a bastament sobre tots els aspectes de la qüestió, per tal que el seu vot pugui ser realment informat i reflexiu. Em sembla que aquesta exigència és com un peix que es mossega la cúa, perquè si la ciutadania fos així d'il.lustrada, segur que exerciria un control sobre el sistema tal que el poder no tindria més remei que ser totalment transparent i actuar honestament, i aleshores ja no caldria l'enrenou de la democràcia directa.
c) - Ara bé, augmentar el nivell d'informació i la conscienciació política de la ciutadania esdevenen objectius saludables en qualsevol circumstància. D'aquí la importància d'un tercer subgrup, constituït per les webs mantingudes per les xarxes ciutadanes, que poden ser molt diverses, però que tenen en comú la intenció de contribuir a la millora de les relacions entre ciutadans i societat i, per tant, també de la vida política, sobretot local. Una altra mena semblant de webs és la que fa de suport de les comunitats virtuals, constituïdes entorn d'un centre d'interessos comuns.
d) - Per acabar aquesta petita llista de webs de la ciberdemocràcia, no podem deixar de recordar l'existència de les molt nombroses webs promogudes per institucions públiques, para-públiques i privades: sindicats, col.legis professionals, cambres de comerç, ONGs i associacions de tota mena (de consumidors, ecologistes, de barri, econòmiques, europeïstes, etc.), a les que cal afegir tot el món editorial i dels mitjans de comunicació.
En conjunt, formen el teixit bàsic de la societat civil d'un país, i constitueixen un indicador de la puixança i independència de la seva opinió pública.
Sense que es pugui afirmar que en conjunt exerceixin un paper directament polític, la seva influència en els moments en què hi ha algun tema a debat a la societat (inseguretat, immigració, p. ex.) pot ser molt important.
Finalment, per a respondre d'alguna manera a la pregunta formulada a l'iniciar aquest apartat, direm que les webs i aplicacions Internet de la ciberdemocràcia tenen en comú, malgrat l'eventual insatisfacció sobre el funcionament de les democràcies (el "dèficit democràtic") l'esperança de la seva reforma mitjançant la pressió ciutadana, esporàdica o continuada.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT