FLASH
01-03-2004 12:47
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El Foment Vilanoví acollirà el proper diumenge 7 de març a les set de la tarda la presentació de la poesia inèdita de Salvador Capitán i Camañes, VIANANT DE CAPVESPRES ( El Cep i la Nansa edicions).
L'acte, conduït per Francesc Pasqual, poeta, i Anna Capitán, que ha tingut cura de l'edició, comptarà amb la participació de músics i recitadores/recitadors, que ens endinsaran per les cisalles poètiques d'en Salvador:
L'afirmació del jo.
Desig i Realitat.
Art i poesia.
locus amoenus
Presència del passat.
El Pájaro Triste d'en Frederic Mompou, leitmotiv
Com a persona sensible i cultivada en molt variats interessos (plàstics, musicals, teatrals, literaris...), Salvador Capitán i Camañes (Vilanova i la Geltrú, 1961-1993), va deixar el testimoni viu duns poemes. Aquells qui no el vam arribar a tractar, tenim ara, doncs, la sort inesperada de poder apreciar lalè fresc duns quants mots veritables, escrits amb la llibertat que dóna el paper en blanc i sense cap altra finalitat que la pura expressió del jo més íntim.
Hi ha èpoques de la vida especialment conflictives, èpoques crucials dafirmació de la personalitat (com ara el pas de ladolescència a la primera joventut), en què gairebé tothom, qui més qui menys, ha escrit algun poema o bé sha consagrat a la redacció dun diari íntim. Lescriptura, en aquests casos, acompleix una lloable funció de vàlvula descapament, sense especial interès per als lectors. El cas de Salvador Capitán, però, si bé podria fer pensar dentrada (pel fet de ser redactada entre 1977 i 1983), en una sèria de tòpics relacionats amb el que acabem de dir, ja en el primer poema, redactat als setze anys, Jo sé que estic sol, veiem que no és pas així de cap manera, ja que el problema de fons (el marc general) ultrapassa del tot aquella estricta necessitat jovenívola: Alguna mà misteriosa / ha fet que la vida plori/ pels camins que tots els homes / shan deixat per recórrer.
Les ganes de viure intensament, apassionadament, recorrent tots els camins, es plantegen, doncs -ja de bell començament- amb contundència i amplitud de visió, enmig dun panorama social, si bé decrèpit després dels quaranta anys danihilació franquista, sobretot engrescador pel canvi dhoritzó que tanta i tanta eufòria va engendrar.
Tot i que els poemes de Capitán desprenen molt sovint aquell misteriós (i a voltes reflexiu) batec dintimitat característic de la bona poesia, shi respira també clarament el ressò de latmosfera, del color de laire del seu temps, daquells anys (pocs), en què es flairava -ben segur, també, perquè érem molt i molt joves-, que tot era possible, i la vida, fins i tot col·lectivament, tenia un noble i inflamat to passional: Us feu lamor a les places silencioses./I delegeu el cant dels joglars antics./La vostra gesta no és cap altra/ que la de retornar,/ebris de mel i vi,/al claper dels gegants., en què la poesia acompleix no pas una minvada funció substitutòria, ans amplificadora i intensificant -catàrtica- de la vida.
Cal agrair molt especialment a la família del poeta lespecial sensibilitat que han tingut en la conservació i transcripció dels poemes i, sobretot, la decisió que han pres de donar-los a conèixer i compartir-los. Tant ells com els amics del poeta, ben segur que sentiran com es perllonga la veu del record.
El cep i la nansa edicions.
PUBLICITAT
PUBLICITAT