DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

ESCUMOSOS

Corpinnat sumarà dos cellers al gener i avalua una desena de noves d'incorporacions fins el 2028


ACN/ Gemma Sánchez Sant Sadurní d'Anoia

25-12-2025 18:39

La marca col·lectiva insisteix a demanar canvis a les normes de les DO perquè no responen a la realitat del sector

Corpinnat sumarà dos cellers al gener i avalua una desena de noves d'incorporacions fins el 2028. ACN

La marca col·lectiva Corpinnat sumarà dos cellers al gener i arribarà als 21 elaboradors d'escumosos adherits al projecte. Els responsables de la nova junta, Pere Llopart i Roc Gramona, avancen a l'ACN que estan en marxa les auditories a una desena d'empreses més perquè es puguin incorporar a Corpinnat en un màxim de dos anys, si els resultats són positius. Després de néixer com a grup de sis cellers dissidents dins la DO Cava el 2018, a Corpinnat asseguren haver demostrat "que no es tractava només d'un grup d'amics que defensava el Penedès". "Tenim el reconeixement de bona part del sector, però ens falta el suport de l'administració", lamenten, i insisteixen a demanar canvis a les normatives de les DO "perquè no responen a la realitat".

Corpinnat tanca el 2025 amb cinc cellers nous respecte de l'inici d'any. Un d'ells venia el vi a cooperatives, mentre els altres procedien de la DO Cava i de Clàssic Penedès. L'any també ha deixat un canvi a la junta, que ara encapçalen amb voluntat "continuista" Pere Llopart i Roc Gramona, els quals celebren que la marca entri al 2026 mantenint una línia ascendent que els porta a l'anunci imminent de dues incorporacions més.

Arribar a 21 adhesions aquest pròxim gener i veure la possibilitat d'arribar a la trentena en dos anys "evidencia que Corpinnat és referent", assegura el vicepresident, Roc Gramona, que apunta que nombrosos distribuïdors i importadors estan instant a diversos cellers de la DO Cava o de Clàssic Penedès "a fer el salt" per abandonar les seves organitzacions i adherir-se a la marca col·lectiva.

Entre els motius, apunten, hi ha "tenir com a prioritat l'aposta per generar valor afegit dins el territori i dins la cadena de producció, i sobretot per defensar el valor del preu de l'ampolla d'escumosos". "No busquem competir en preu, sinó sempre vendre de manera digna", ressalta Gramona.

A falta d'analitzar el detall de la campanya de Nadal, els responsables de Corpinnat auguren que la facturació a la fi del 2025 creixerà arran d'un increment de preus generalitzat i d'un augment del nombre d'ampolles venudes per la incorporació de nous cellers. El president, Pere Llopart, celebra que les perspectives siguin ascendents, després d'un 2024 en què la facturació va créixer un 1,7% -fins els 26.87 milions d'euros- però la venda d'ampolles va baixar un 2,63% -es van distribuir 2,2 milions d'unitats-.

"La marca és forta, amb un model de producció que aposta per la qualitat", referma, mentre admet que encara no han quantificat quin ha estat l'impacte de la nova política aranzelària als Estats Units. Llopart recorda que Corpinnat exporta "només" una mitjana del 19% de la producció -amb diferències substancials entre alguns cellers membres-, davant el 64% que la DO Cava ven a l'estranger.

EUA és un dels mercats on més cellers de Corpinnat hi tenen presència, i Llopart admet "molta incidència" a les vendes durant els mesos en què Trump va estar canviant sistemàticament els anuncis sobre els aranzels, "però no hi ha dades concretes perquè és un mercat que continua inestable". El president de la marca col·lectiva demana "prudència" abans de fer una estimació sobre l'impacte econòmic, i dona per fet que els nous impostos "obren moltes oportunitats" per poder guanyar terreny al champagne francès o el prosecco italià. El fet que els aranzels disparin uns preus de productes que ja són elevats, apunta, ofereix a Corpinnat l'ocasió per seduir nous clients.

"Cal reformular les DO"

La pròxima primavera farà vuit anys de la creació de Corpinnat i ara se'n compliran set de la seva sortida de la DO Cava. Des que van abandonar el principal ens productor d'escumosos, Corpinnat ha lamentat haver quedat al marge d'ajudes per part de l'administració "malgrat ser el col·lectiu amb més producció d'ampolles d'alt valor afegit". Reconeixen que la seva escissió no té precedents, però consideren que la musculatura que ha agafat Corpinnat obliga la Generalitat "a prendre decisions", escoltar-los i donar-los suport econòmic "perquè la cura del territori hauria de ser una aposta de país".

"Malauradament, s'associen les ajudes al fet de formar part d'una DO, amb un enfocament que ve de molts anys enrere", apunta Llopart. Afirma que la creació de les Denominacions d'Origen "va tenir un sentit molt important en el passat", si bé ara reivindica que "ha arribat l'hora de reconèixer altres realitats del vi català".

Roc Gramona considera que la normativa amb què es regeixen les DO "té moltes mancances" que encotillen el sector. Assenyala, per exemple, la impossibilitat de fixar un preu mínim per pagar el quilo de raïm als pagesos, "malgrat que és un dels principals problemes estructurals que té el món vitivinícola". Gramona ressalta que durant l'última verema Corpinnat ha pagat el quilo amb un import que duplica els costos, amb contractes signats per tres anys.

"Si s'ha d'apostar per un sector estructurat amb DOs, cal revisar l'estructura actual, fer una reformulació i contemplar alternatives", insisteix. Amb aquest escenari, segueix lluny la possibilitat de crear una DO que agrupi els escumosos catalans, ja que Corpinnat marca com a línia vermella poder mantenir la seva autonomia en qüestions com el preu del raïm o impedir la compra de vi produït fora dels cellers membres.

Tot i que el marc normatiu actual dificulta la creació d'una nova DO d'escumosos catalans creada juntament amb els elaboradors de Clàssic Penedès, Gramona diu que "mai s'han trencat les converses".

Corpinnat sense alcohol, descartat

D'altra banda, els elaboradors de Corpinnat asseguren que observen amb curiositat la demanda a l'alça dels vins de baixa graduació i desalcoholitzats. En aquesta nova tendència, precisen que s'avenen a "experimentar" amb una rebaixa dels nivells d'alcohol "però mai una desalcoholització completa".

Recorden que el reglament intern ja contempla l'elaboració de vins amb 9 graus, mentre la normativa de la DO Cava estableix una graduació mínima del 10,8%. Gramona creu que tenir un nivell mínim més baix dins els estàndards del sector ja permet donar resposta a les demandes de part dels consumidors "i alhora conservar els aromes". Respecte al veto a la desalcoholització, sosté que "és una pràctica que parla poc del terrer i desnaturalitza els vins".

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.