Vegueria del Penedès

FLASH

Emili Comas i el duet Jorgina Matas i Núria Rubí, guanyadors del XIXè Concurs de Mestres Xatonaires


Nota premsa/Ajt Sitges

02-03-2004 17:00

Emili Comas va ser el guanyador del Concurs de Mestres Xatonaires en categoria adulta. fdg/juanpe rodrigeuz

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

El Mestre Xatonaire Víctor Lluelles va ser l’animador d’aquesta jornada, que va ser possible gràcies a l’organització del Casino Prado Suburense i la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges, el Gremi d’Hostaleria, el Club de Tast i l’Associació Bernat de Fonollar.
Després de la realització dels plats de xató, el jurat va fer les respectives deliberacions per escollir els guanyadors de les dues categories, en un concurs que enguany va exhibir un gran nivell.
Els vencedors del concurs en categoria infantil van ser Jorgina Matas i Núria Rubí, seguides per en Víctor Barrachina i pel duet format per David Valls i Patxi Oliveras.
Jorgina Matas i Núria Rubí, d’11 i 10 anys respectivament, alumnes de l’Escola Pia, es van mostrar molt contentes i van recordar que els hi havia anat molt bé la iniciativa del Gremi d’Hostaleria d’anar a la seva escola –així com la del Miquel Utrillo i Esteve Barrachina- per ensenyar-los a fer el xató.
Tot seguit es va anomenar els guanyadors del Concurs de Mestres Xatonaires, en categoria adulta. El primer lloc va ser per l’Emili Comas, seguitt per la Pilar Zapater i per en Domingo Alfaro.
Emili Comas, amant del xató de tota la vida, va comentar el fet que era el primer cop que es presentava, i que ho havia fet enguany, a última hora, quan ja havia començat el concurs. El xató per a ell “és un plat molt senzill que no té cap secret” i que en el concurs l’havia fet amb “alls, nyores, ametlles, poc vinagre, oli i sense sal”. Com diuen sovint els grans entesos, va reconèixer que el millor xató l’havia après a casa “on el vaig aprendre amb la meva àvia i la meva mare. El que em va acabar d’ensenyar va ser el vell Mellado. El xató que es feia abans no és el mateix d’ara, ja que aleshores no es posava ametlla ja que era molt cara, ni tampoc nyores, que escassejaven”.
Pensant ja en la celebració de la propera edició, els organitzadors estaven molt satisfets per la participació i del nombrós públic que va presenciar aquesta competició culinària d’un plat molt especial per a tots els sitgetans en aquesta època.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.