PUBLICITAT
REPORTATGE
02-06-2002 0:00
Si hi ha un tret que defineix una de les poblacions turístiques per excel·lència del litoral català aquest és, sense cap mena de dubte, la Punta de Sitges. La Punta és la postal de Sitges, lespai perfecte perquè les parelles que sacaben de casar es facin les corresponents fotografies per al testimonial àlbum que al cap duns anys quedarà arraconat en un dels prestatges del pis, entre llibres de cuina i factures de la telefònica. Milers de sitgetans shan fotografiat a les escales de la Punta entre mostres dafecte, cabells despentinats i trajos mullats a causa del vent i laigua de les ones que piquen contra les roques daquest singular espai que ha donat caràcter a la població, una població que atrau cada estiu uns 200.000 turistes darreu del món i que, si no es fotografien a la Punta, és perquè abans ja shan comprat la postal en un quiosc proper al passeig.
Les escales de la Punta connecten des de fa 100 anys el Baluard i la parròquia amb el passeig de la Ribera. Milers de turistes passegen amunt i avall per les escales embadalits per les vistes que ofereix aquest singular racó de la Blanca Subur. Lhistoriador Roland Sierra explica que, sense la Punta, Sitges quedaria com una població incompleta, imperfecta, fins i tot incoherent. I té raó. La doctora en història de lArt, Isabel Coll, defineix la Punta com la intervenció que ha esdevingut tot un símbol. És, en definitiva, la torre Eiffel del Garraf.
Precisament, la intervenció a la qual es refereix Isabel Coll neix lany 1877, quan la Revista Suburense explica en el seu numero del mes doctubre que saprofitava -segons argumenta Coll- la referència a una baralla entre pescadors per parlar del mal estat de lindret. Onze anys més tard, lAjuntament de Sitges proposa arreglar lembarcador, un embarcador des don havien embarcat molts joves sitgetans amb destinació cap a les colònies espanyoles de Cuba i Puerto Rico. De fet, la presència i la influència dels americanos -tal i com són coneguts els indianos a la comarca del Garraf- és present a qualsevol racó de Sitges. La influència dels modernistes encapçalats per Santiago Rusiñol -atrinxerats al Cau Ferrat tot pregonant la màxima de lart per lart- han acabat de configurar el caràcter estètic de la vila.
Això no obstant, entre cases damericanos -els nous rics de lèpoca- i els fills de la burgesia barcelonina dedicats a lart sorgeix una altra cara sitgetana. I aquesta cara és la que representa la Punta. Des de les pàgines dun dels setmanaris més antics de lEstat espanyol, lEco de Sitges, fundat el 1886 per Josep Soler i Cartró, apareix el 21 de setembre del 1890 la notícia que sha obert una subscripció pública destinada a hermosear la Punta. Segons Roland Sierra, a les pàgines de lEco, tal i com és conegut popularment el setmanari, el projecte preveia ensanchar dicha Punta, colocar una baranda de hierro alrededor, instalar 6 bancos de doble asiento y una glorieta al centro también de hierro para tomar refrescos y servir de recreo a los visitantes. El projecte va ser encarregat a larquitecte Salvador Viñals, autor del nou edifici de lajuntament, però, com sempre, una cosa són els desitjos de canvi i una altra la realitat.
No és fins al 1892, i després de les subscripcions populars i la comissió creada per a la reforma, que sinicien les obres. Deixant de banda molts canvis i retards en la construcció, les obres finalitzen el 1900. Isabel Coll explica en el seu llibre que apareixerà publicat el desembre, Arquitectura de Sitges de 1800 a 1930, que es volia que sacabés per poder inaugurar-se en la festa de Ntra. Sra. del Vinyet, tot i que més tard es va pensar fer-ho per la festa major de 1900. Així, a les quatre de la tarda del 26 dagost, lalcalde Miquel Ribas i Llopis va tallar la cinta i va declarar inaugurades les reformes portades a terme gràcies a laportació econòmica de lamericano Pere Catasús Ferret, i acte seguit van baixar lescalinata coberta amb una catifa de flors. Un ritual que pren protagonisme cada any per la festa major quan els diables obren el pas a la cercavila, després del castell de focs, i transformen la Punta en un autèntic baluard de foc, fum i majestuositat en un indret, definitivament, irrepetible.
Reportatge publicat al diari AVUI signat pel periodista Bernat Deltell i Milà
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT