PUBLICITAT
RELATS
23-11-2020 10:38
Hi feia un fred austral glacial.
Els ulls a vessar del blanc més pur que he vist mai. I tots els contrastos possibles que ni sabia que podien existir. La immensa immensitat i el blanc: inspirador i místic, silenciós i esfereïdor, màgic. I jo hi era, allà, i no m’ho podia creure!
M’hi sentia fràgil... Minúscula davant la majestuositat del glaç, però tan i tan feliç que, tu i jo, vam aturar el temps. El món va ser nostre. I la vida a flor de pell; vam notar aquell aire gèlid, el de l’estiu del sud, i vam escoltar el so corprenedor del silenci del gel. Emoció. I alenades d’una valentia retrobada a l’altra punta del món.
Hi ha llocs amb aquell no-sé-què que t’atrapen ben atrapada, i hi reconeixes la felicitat. Una i mil vegades vaig girar la vista enrere. No n’hagués marxat mai, d’entre les glaceres.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT