POLÍTICA
02-05-2021 Última revisió: 03-05-2021 8:28
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Però com que la segona opció els dóna la possibilitat d’incorporar un missatge d’odi -i pel que sembla, des de la impunitat- han decidit incorporar aquesta pràctica al “Manual del facha”. Espero amb delit les votacions d’aquest dimarts a la comunitat de Madrid per saber quants vots es declararan nuls per mor dels missatges afegits.
No hi dedicaré més temps ni espai, però volia deixar clara la meva opinió. Perquè el que realment em preocupa és com aquestes coses poden passar en un estat que se les dóna de modern, tecnològicament avançat i democràticament homologat a través de les seves lleis.
Ningú va notar que aquelles cartes eren “especials”?
Perquè, si no recordo malament, una carta normal i corrent que es diposita en una bústia de correus no pot superar un cert nombre de grams i, cas de superar-los, ha de ser lliurada al taulell d’una oficina de correus on, previ càlcul del franqueig corresponent, serà acceptada pel funcionari autoritzat. Un nombre de grams que, si pensem amb dues o tres bales o una navalla tacada de sang, sembla clar que s’hauria superat en el cas de les cartes amenaçadores. Unes cartes a les que sembla que s’havien incorporat Cd’s per fer de pantalla reflectora a l’hora de passar el escàner del lloc de destí. I ningú va veure res d’estrany durant tot aquest periple? Vist això, quina garantia tenim, per exemple, que els camells de la droga no s’hagin reconvertit en fidels usuaris de correus per enviar la seva mercaderia a la menuda?
Amb tot, el mes cridaner i que ens hauria de preocupar és la possibilitat (o el fet) que aquestes accions puguin alterar els resultats de les votacions lliures i democràtiques mentre nosaltres ens quedem tan tranquils.
El fenomen no és nou. Durant molts anys -es diu- els jubilats de les residències es posaven en un autocar i se’ls repartien els sobres amb una papereta determinada de camí cap al col·legi electoral. Com durant molts anys -es diu- el somni dels demòcrates era implantar a casa nostra el registre previ de votants (copiat dels EEUU) que intentés reduir els vots en blanc i dissuadir els frívols que decidien el seu vot en el darrer moment i segons bufés el vent. I que a dia d’avui -es diu- ningú ha fet res per resoldre-ho i millorar el nostre sistema participatiu.
Certament, seria hora de posar-lo al dia. D’ajustar-lo als nous ritmes i requisits dels temps que corren.
Sabeu de la meva admiració pels sistemes electrònics que han permès als diputats votar des de casa i -es diu- cobrant les dietes corresponents. Per això jo segueixo somniant en una democràcia que superi els anacrònics i treballosos vots en urna i per correu, per un simple “clic” en una pantalla segura, simple, universal i gratuïta, que permeti convocar en un moment unes eleccions i que, cinc minuts desprès de ser emès el darrer vot per la gent inscrita a les llistes de votants, permeti anunciar -disculpeu la facècia- que “l’electorat ha decidit...” com si fos un programa de televisió d’aquests que, com la política, declaren estar fets per l’audiència.
I consti que amb això no estaríem desvirtuant la democràcia. Estaríem dignificant-la i donant serietat al procés de decisió de tots aquells ciutadans que acceptessin lliurement passar per un adreçador que garantiria que ningú afegís un parell de bales o un ganivet a la seva papereta. Ni físicament ni intel·lectual.
Si en l’amor de tota mena és important inventar cada dia novetats per poder-lo mantenir viu, actiu i esplendorós, potser que ens plantegem que amb la democràcia hauríem de fer el mateix. Invocar menys als grecs -al cap i a la fi, quatre privilegiats que es reunien en una plaça per opinar i votar- i cuidar més els detalls que garanteixin que la democràcia actual funciona i busca contínuament la perfecció.
Probablement, el meu coneixement del món de correus no arribi a unes possibles màquines de recepció automàtica que alliberin a l’usuari de les cues i els taulells, però tinc clar que, si aquestes màquines ultramodernes poden permetre que s’enviïn bales i navalles amb total impunitat, haurien de ser immediatament prohibides. Per higiene i seguretat democràtica.
PUBLICITAT
PUBLICITAT