PUBLICITAT
MÓN . CAT - EL MÓN, DES DE CATALUNYA I EN CATALÀ
24-07-2004 16:35
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Si no heu anat mai amb una bicicleta de pinyó fixe, no ho proveu, podríeu prendre mal. Però, no cal anar en bicicleta. Les celebracions puntuals que ens marquen els calendaris i tot el que portem a cap cada dia, ens fa córrer a pinyó fixe. Ja ho diu el refrany: som animals de costums. Apresos o adquirits. Nostrats o importats. Datats o imposats.
Ens hi apliquem com si es tractés d'aquelles velles disciplines de pupitre. Amb un conformisme que esparvera. És així... Sempre ho ha estat i no pot ser d'una altra manera. Qui parla d'improvisació? Pobre d'aquell que es deixi-hi dur per la vena creativa! Tard o d'hora, acabarà per sentir-se que va contra corrent...
Pels que fem cas del calendari, podríem partir de les festes de Nadal i Any Nou. En aquestes, hi ha menges que, de seguir la tradició, no poden ésser consumides la resta de l'any. Són festes que, segons com s'escauen, venen a ser unes mini vacances que celebrem quatre mesos després d'acabades les d'estiu. Ho dic així per no guanyar-me a pols l'antipatia de les agències de viatge. Tot i que sabem que va ser abans el calendari que no pas aquestes, sembla haver estat al revés.
És reiteratiu fer venir els reis mags, cada sis de gener? Sense entrar en el desencís que suposa per la mainada la descoberta del parany, la dinàmica anyal, resulta avorrida en extrem. Si més no, tot plegat, genera despeses a pinyó fixe, a bescanvi d'una colla d'il·lusions artificials que no tant sols recull la Festa de Reis.
Entre març i abril arriba la Setmana Santa. A casa nostra són cinc dies, pel cap baix, de vacances ensucrades amb brunyols i mona de Pasqua.
L'u de maig, és la Festa del Treball. Una festa en la que no treballen ni els que ho fan en altres que no són aquesta. Pont o setmana anglesa, a part...
Sant Joan, puntual cada 24 de juny, ens canvia el solstici i ens don la benvinguda a l'estiu, amb coca, cava i xocolata a la matinada. És la nit dels pets i els petards.
Poc a poc, arribem a las vacances d'estiu. Les grosses. També són les cares. Només una reflexió, que pot ser tant puntual com vulgueu. Qui vol trencar normes fent vacances per setembre, en lloc del sempitern agost, va lluit! Amb tota la sort del món, les empreses preferiran pagar-l'hi els dies d'agost que treballi, deixant-lo per inútil, que no pas canviar-l'hi el torn.
En els darrers quatre mesos del l'any apareixen en el calendari del nostre país, almenys, una festa per mes. Local o compartida. Això fa que les possibilitats de pont es multipliquin per cinc. La millor de les excuses per agafar carretera i manta i no parar fins una segona residència d'esbarjo. Com si es tractés d'un ritual acceptat per: pares, fills i Esperit Sant, sense possibilitat de transgressió.
Encara ara, la tradició fa que les bodegues venguin més cava i les pastisseries més tortells, els diumenges, que qualsevol altre dia de la setmana. Aquesta obligació de menjar tortell i beure cava, diumenge rera diumenge, és un dels molts exemples de que suportem el pinyó fixe, d'ençà fa molts i molts anys.
En altres camps de la conducta humana hi ha coses que atabalen la raó. Per exemple: consumir de forma compulsiva, fumar i voler deixar de fer-ho, aprimar-se per seguir la moda, gastar-s'ho tot en una màquina escurabutxaques enlloc d'anar a comprar els queviures per tota la setmana, auto medicar-se per hipocondria tenint a casa veritables farmacioles, cultivar la mala educació... Aquest llarg etcètera, que no podem acabar, ens fa rodar a pinyó fixe, corrent el màxim de riscos possibles. Comproveu en el que acabo de dir que, sense defugir de res, només he parlat de les conductes socialment acceptades. Per moltes d'altres que infringeixen les lleis i la seva pràctica és perseguida, no parlaríem d'anar a pinyó fixe. Tot i el risc social que representen, més aviat, ens duria a parlar, d'haver perdut el nord. En molts casos, ja ho anem de desorientats!
Quan ets damunt d'una bicicleta que sempre va endavant i saps que no pots llevar els peus dels pedals, més val que no t'espantis si no vols rebre un sang tret o anar pel terra. Tens que reduir les revolucions amb les cames, poc a poc. Vèncer la inèrcia que t'empeny a anar més de pressa del que pots. O, canviar de bicicleta i optar per una més convencional. No tots sabem rodar a pinyó fixe. Simplement, hi ha qui tampoc sap anar amb bicicleta. Potser, aviat, ens toqui replantejar-nos l'aprenentatge de base.
Resum d'allò que no sabíem: Llevat d'algun malaguanyat experiment dut a terme en certes proves de ciclisme en pista, ara, tant les bicicletes de competició com les d'usuari, van equipades amb pinyons lliures. Aquest pinyó va proveït d'un cadell que li permet: girar en un sentit, engranant amb la cadena de transmissió, i, en desengranar-se, girar lliurement en el sentit contrari.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT