PUBLICITAT
MÓN . CAT - EL MÓN, DES DE CATALUNYA I EN CATALÀ
03-09-2004 19:32
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Quan es tracta de negar l'existència i qualsevol rumor a possibles indicis, en temes de tecnologia militar avançada, apareixen dues corrents d'informació ben diferenciades. La que demostra, fins el més mínim detall, la presència d'allò que es suposa altament reservat i la que ho nega. En països com els EUA, aquests secrets, a veus, són del domini públic. Les parleries que semblen creades i provocades a exprés, justifiquen la existència de tanta pallassada. Seria com dir: cal que alguns creguin que tot això existeix, per distreure l'atenció que altres li dediquen, mentre els hi ocultem la veritat. El cas Aurora, va com anell al dit.
Aurora és el nom en clau d'un projecte que apadrina un aparell volador hipersònic capaç de superar, en vol, una velocitat de mach 6. Unes sis vegades la velocitat del só. Aquesta xifra podria semblar ridícula, davant d'altres badomies, sinó es tractés d'un enginy amb un programa d'explotació perfectament dibuixat, fins els seus mínims detalls.
En els decurs de la dècada dels 80 i fins a principis dels 90, el projecte Aurora fou desenvolupat per l'armada dels EUA per reemplaçar el SR-71 Blackbird, de tecnologia similar al F117 Stealth, que fou operatiu l'any 1989. Parlem d'aparells que, com el YF-22 o el X-15, pertanyen a una categoria de privilegi. La resta, o no arriba a mach 3 o són excel·lents maquetes que corresponen a tants altres magnífics dibuixos fets amb generosa imaginació. Però no és el cas del Aurora. La majoria de la informació que pot ser consultada, des de fa poc més d'una dècada, el vinculen amb l'hangar 51. On es presumeix l'existència de materials i tecnologies vingudes de l'espai, o, si més no, molt superiors a tot allò que ens és conegut. S'hi ha posat més pa que formatge? No n'estic del tot segur... Però, tard o d'hora, tot arribarà.
En treballar la documentació, desprès de molt triar i remenar, he parat atenció en un punt: cap de les imatges de la nau és igual a una altra, i, com sempre en aquests casos, un comandant retirat de la força aèria dels EUA deixa anar informació reservada pels descosits. Davant d'aquesta tanda de despropòsits, no he tingut més remei que treballar en el que, a l'ofici, en diem la franja baixa. Considerar, quan es parla de velocitat punta, aquells documents que fan referència als 6 mach com a més creïbles que els que ho fan en el llindar dels 8, sense arraconar, en cap cas, les moltes reserves que el tema mereix.
L'Aurora no és ni un avió, ni un caça bombarder. Tot i que compleix les seves funcions. Es tracta d'una nau espacial capaç de ser operativa més enllà de l'atmosfera. Però, curiosament, amb una autonomia de vol i una velocitat de vertigen. Posats a comparar-lo amb la llançadora Columbia seria com si voléssim fer extensiva la comparació entre un cotxe de fórmula i una calessa tirada per cavalls. Com si es tractés del primer prototip d'un objectiu llargament acaronat per les potències del planeta, i els EUA en particular, en el que intervenen satèl·lits militars, làsers de gran potència i naus, encara mai vistes. Una peça clau en el domini militar de l'espai que envolta el nostre planeta. Un domini que convertiria en ridícules les defenses terrestres. Un sistema que, amb el mínim esforç, faria valdre la seva hegemonia. Si voleu, fem volar una mica més la imaginació.
Quant es fa referència a la tipologia de la nau, es manté la tesis de que es tracta del tipus interceptora. Però, com en el cas dels F-117 es pot dedicar a tasques d'espionatge per la seva invisibilitat als radars. En canvi, resulta sorprenent, que el seu vol hagi estat filmat en territori canadenc, on es creia haver albirat un OVNI (Montreal, estiu de 1967) i en l'espai aeri de sobirania xinesa.
En el cas d'un coet o d'una nau espacial, cal considerar un factor bàsic: el sistema impulsor. Hi ha que cremar una substància per aconseguir, a través de la seva combustió, una potencia que ens doni l'impuls necessari amb el que vèncer una serie de resistències que ens permetin avançar. Per assolir les velocitats del projecte Aurora, la qüestió és complicada. No serveixen ni els derivats del petroli, ni tampoc l'hidrogen líquid. Són motors que pels seus règims de potència tenen que treballar amb comburents emmagatzemats a temperatures criògenes. Això només és abastable emprant matèries en estat gasós. I perquè? Molt senzill. La temperatura de treball exigible es tant gran que el pas des de l'estat de la matèria (gas congelat) no aprofitable a l'altra que si ho és (gas a temperatura de combustió) es vertiginós. Una fuga seria fatal o un luxe per l'autonomia en vol, cas de no produir-se un accident. Sofisticats instruments de seguiment detecten la presència d'aparells, considerats hostils, per l'emissió de calor del seus sistemes de propulsió. El que es tracta és de conseguir una propulsió freda. En el sistema de l'Aurora, diferent del seus cosins germans, es parla de metà criogènic. El metà, permet la compressió mitjançant elevades pressions, el que multiplica per molt la seva capacitat de magatzematge, i, per tant, la seva autonomia, sense la necessitat de reposar en vol. A més, es tracta d'un gas barat i de fàcil obtenció que, paradoxes de la vida, el podríem considerar ecològic. En conseqüència, i, sense tenir que sortir de l'atmosfera, seria capaç de volar de Nevada a l'est d'Europa i fer el viatge de tornada, en 15 minuts, havent obtingut una sèrie de fotografies electròniques impreses en un disc dur, llestes per a ser usades.
Pel que fa a l'armament, la nau va equipada amb bombes sòniques. Aprofundim sobre el particular tot el que ens permet la censura militar. La seva força no radica en l'armament d'atac. Tot el seu potencial està basat amb la velocitat d'entre 5 i 6 mach, a la que pot volar, a una alçada de 40 kilòmetres. Això el fa invulnerable. No hi ha cap força aèria coneguda que el pugui interceptar des de l'aire o des de terra. Amb altres paraules, no existeix cap míssil amb unes característiques semblants per a poder abatre'l. Malgrat s'admet que pot carregar míssils SAM de llarg abast, insisteixo en que la seva eficàcia radica en la dissuasió.
Aquesta joguina, d'existir, costaria un bilió de dòlars del any 75. Contràriament al que es deia, va tripulada, i, per més d'una persona. No per passar-hi llargues temporades ni amb massa espai per a poder-se bellugar. Les comunicacions entre la tripulació es fan de forma virtual, com correspon als caça bombarders ultra ràpids.
Resum del que no sabíem: Aurora, a la mitologia grega, és la deessa encarregada d'obrir les portes del cel al carro del Sol. Deessa de l'albada, identificada pels romans com la grega Eos.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT