Un nou model de democràcia

---

Bernat Deltell

18-03-2002 22:17

Democràcia i internet

Les exposicions temàtiques i el posterior debat entre Laia Torras i Isidre Canals va girar al voltant de la contribució d’Internet a la democràcia, una relació que no ha d’oblidar en cap moment, segons els conferenciants, que allò que realment és important és el concepte democràcia en si mateix, ja que Internet només ha de ser un instrument més de participació ciutadana, això sí, amb les seves pròpies especificitats. A partir d’aquest punt comú, Canals i Torras van diferir de les potencialitats que Internet pot oferir en el futur així com de la seva contribució al debat polític i a la millora de la gestió administrativa i de la democràcia entesa com a espai de debat públic.

Optimisme

El primer en obrir el foc va ser Isidre Canals, el qual va manifestar la preocupant manca d’interès que s’ha produït aquests darrers anys per la política, una política que ha deixat d’interessar especialment, a les noves generacions i que arriba al seu punt culminant amb la cada vegada més alta abstenció que es produeix a quasevol cita electoral. Canals, però, apunta també altres motius que poden ser susceptibles del creixent desinterés per la política, com ara la manca de formació pedagògica, la poca voluntat participativa i el desencís i frustració que produeix no poder incidir en la política, sobretot en aquells temes propers i que afecten de manera directa als ciutadans. Canals creu que Internet pot ajudar a superar aquesta “passivitat” actual gràcies a una sèrie de factors com poden ser la potencialitat comunicativa que ofereix la xarxa, una potencialitat que començaria per l’administració més propera al ciutadà, que és la local, fins arribar a nivells d’àmbit superior, com pot ser el nou marc comú europeu.

Amb tot, Isidre Canals manifesta el seu convenciment que cal tenir en compte que democràcia és, bàsicament, participació, i que l’èxit d’Internet dependrà, en part, de l’actitud dels governants i de les persones. “Cal no oblidar” -diu- “que Internet i web només són eines; allò que realment ens interessa a nosaltres és l’actitud dels ciutadans i dels governants respecte a aquests nous utensilis de treball”.
Canals es mostra convençut que Internet tindrà un paper cabdal en el futur desenvolupament de les democràcies occidentals, sempre i quan, però, es compleixin una sèrie de requisits com són oferir serveis i informació pública on line per poder atreure la participació dels ciutadans a la presa de decisions amb el consegüent debat, un debat que també s’hauria de donar entre agents polítics així com entre associacions de ciutadans que puguin establir futures xarxes comunicatives per poder incidir en els plantejaments polítics i presa de decisions. Per Canals, el futur d’Internet dependrà de l’ús que els governants vulguin donar-li és a dir, si realment els governants volen fomentar la participació ciutadana, aquesta s’hi abocarà. En canvi, serà difícil si no s’estableix aquesta desitjada complicitat entre els diferents agents socials.

Pessimisme

Bastant diferent va ser la intervenció de Laia Torras, la qual es va mostrar convençuda de les potencialitats d’Internet però no pas de la seva utilització. Per Torras, Internet és encara un producte de luxe, a l’abast de poques famílies amb un poder adquisitiu alt, la qual cosa fa que aquesta no sigui una eina representativa de la societat. A més, Torras aposta perquè les noves tecnologies siguin una eina al sevei d’una democràcia representativa i participada: “democràcia electrònica és encara un terme molt genèric”. Segons la representant de la Fundació Jaume Bofill, la participació ciutadana en el debat polític a través d’Internet serà efectiva quan hi hagi un accés potencialment universal, el cost sigui molt més baix que l’actual, hi hagi facilitat en la comunicació i es produeixi la possibilitat de deliberació amb els consegüents mecanismes de participació reals. “Llavors” -diu- “podrem parlar d’Internet com un bon complement a la democràcia”.

Per Laia Torras, Internet, avui dia, no és representatiu de la societat, un fet que pot comportar un alt risc de desigualtat política: “Un partit conservador, que els seus militants tinguin un poder adquisitu alt, podrien fer i desfer al seu aire perquè es podria donar el cas que són els únics que disposen de les noves tecnologies”, explica. Hi ha un punt important a tenir en compte, segons Laia Torras, i és que “Internet no garanteix, ara per ara, la deliberació”. I és que cal entendre que “no estem parlant de democràcia directa perquè Internet, per ell mateix, no canviarà el comportament polític dels ciutadans”, puntualitza Torras.

A l’abast de tothom

Finalment, cal destacar la intervenció de l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Sixte Moral, el qual va aplaudir la iniciativa de fer un fòrum al voltant dels conceptes democràcia i Internet “perquè el món d’aquestes noves tecnologies és la informació, i com a tal, tothom ha de participar en els debats que es generen al voltant d’aquests conceptes”. Per Moral, cal lluitar perquè Internet sigui una eina que tendeixi a la igualtat “i que ningú quedi exclós en aquest accés a la informació”. L’alcalde de Vilanova creu que s’ha d’evitar una doble ciutat, una de pedra i una altra de virtual “on hi hagi una aristocràcia que a través d’Internet pugui influir en les decisions polítiques en detriment d’altres sectors socials”. És per aquest motiu que Sixte Moral es manifesta a favor que una de les prioritats dels governs sigui el de fer arribar la xarxa a tothom, sense distincions de cap tipus “i així evitar, també, que es fomenti l’individualisme”.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies