TERRITORI
12-12-2021 19:33
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Carlos Barral Agesta (1928-1989), poeta i editor de Seix Barral i Barral Editors, va pertànyer a la generació dels 50, amb Jaime Gil de Biedma, José Agustín, Luís i Juan Goytisolo, Lluís Pere Gimferrer, Mario Vargas Llosa, Joan Marsé, Jorge Edwards, Alfredo Bryce Echenique, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez, Octavio Paz, entre d’altres. De fet, va ser qui va donar a conèixer la moderna literatura hispanoamericana a Espanya. Aquesta generació solia fer llargues estades a la casa Barral, situada al passeig Marítim Sant Joan de Déu, 18 de Calafell. Avui, aquesta casa és propietat de l’Ajuntament de Calafell des de 1990, catalogada com a BIC i protegida pel POUM l’any 2011.
FUNDACIÓ
L’Ajuntament de Calafell, com no podria ser d’una altra manera, ha protegit i millorat el seu estat de conservació convertint-la en la casa museu que avui està oberta al públic en general. L’any 2003 l’Ajuntament va depositar a la Biblioteca Nacional de Catalunya, per seguretat, la protecció i catalogació del llegat del fons literari i biblioteca personal d’en Carlos Barral, assessorats per l’escriptora Carme Riera, amiga i coneixedora de l’obra literària.
Tenint coneixement que aquesta feina ja està acabada, és hora de decidir quin projecte cal desenvolupar. La meva opinió és la de posar en funcionament la FUNDACIÓ CARLOS BARRAL, sent necessària probablement la participació de família, patrons, particulars, editorials, generació 50, Ajuntament, empreses, Generalitat, Estat, Europa, països iberoamericans, universitats …..
El seu net, Malcom Otero Barral, l’arqueòleg i historiador calafellenc Joan Santacana Mestre, l’escriptora Carme Riera Guilera i les institucions citades podrien elaborar un full de ruta per aquest objectiu.
Calafell ha de fer l’aposta cultural del patrimoni que representa en Carlos Barral, no només pel municipi que ell va estimar tant i la tristor que li causava la desfeta dels anys seixanta d’un urbanisme especulatiu i ferotge amb el territori (vegeu-ho aquí) sinó també per la memòria històrica d’una època, un paisatge, els pescadors i, en definitiva, un territori. La seva petjada personal és la d’un home que estimava Calafell.
Ara és hora, ja toca la Fundació Carlos Barral.
Així ho veig.
PUBLICITAT
PUBLICITAT