Un trozo invisible de este mundo, de Juan Diego Botto i Astrid Jones

 Cinc personatges i cinc peces ( Arquímedes, Locutorio, Carta al hijo, Turquito i El privilegio de ser perro) que tracten amb ironia, humor i drama dos temes que es tocan i es confonen: l’exili i la immigració. Escrita i interpretada pel mateix Juan Diego, i dirigit pel també actor Sergio Peris-Mencheta, es tracta d’una tragicomedia sense paternalismes, sense condescendència i sense tòpics. L’obra vol posar nom i cognoms a aquelles persones que sovint només coneixem a través de les xifres i estadístiques dels titulars de la premsa.

Un agent de polícia que creu que en aquest país no hi ha ningú més. Un immigrant que telefona des d’un locutori a la seva dona i, entre divertits desencontres i confusions, explica com li van les coses i la duresa de la distància. Un dona subsahariana que explica al seu fill com va viatjar a Europa i els obstacles que va trobar en el ‘primer món’.

Un jove que relata la seva experiència davant la tortura a l’Argentina de la dictadura de la Junta militar dels 70, i un home que, carregat de sarcasme, filosofa sobre el que suposa estar lluny de casa i perdre-ho tot per un exili polític.

FITXA ARTÍSTICA
Autor: Juan Diego Botto
Direcció: Sergio Peris-Mencheta
Intèrprets: Juan Diego Botto i Astrid Jones
Veu en off: Rosalía Martínez
Veu en off Yoguine: Efe Igharo Asiuwhu
Escenografia: Sergio Peris-Mencheta i Carlos Aparicio
Producció: Producciones Cristina Rota y Teatro Español