Vilanova commemora el 75è aniversari de l'exili republicà

Des de Garraf per la República s'ha fet una crida a la ciutadania per penjar banderes republicanes als balcons.
Aquest dissabte, 12 d'abril, l'Ajuntament de VNG penjarà al balcó la bandera republicana fins al dia 15.
El mateix dissabte a les 12 del migdia es farà un acte a l'Espai de repòs del cementiri municipal amb la presència de Neus Benavent, presidenta de Garraf per la República; Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú; i Marijó Riba, regidora de Cultura.
L'acte inclou la lectura d'un manifest, i un recital de poesies sobre l'exili a càrrec de diferents entitats ciutadanes (iaioflautes, Dones amb Memòria, La Frontissa, Garraf per la República i la col·laboració d'una poeta de Dones de Piera).
A les 7 de la tarda l'Institut d'Estudis Penedesencs ha organitzat la conferència "La memòria positiva de la República", a càrrec d'Albert Tubau, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
A les 9 del vespre se celebrarà un sopar republicà al restaurant Casablanca.

Diumenge l'activitat es trasllada al Museu del Ferrocarril, on a les 12 h les Dones amb Memòria parlaran dels testimonis de la República, i a les 13 h l'Amical Mauthausen ha organitzat una visita comentada a l'exposició "Resistents i deportades".
També es projectarà la pel·lícula "El retratista", sobre el mestre Benages, amb una posterior taula de debat al Pòsit de Pescadors.
D'11 a 20 h l'entitat Garraf per la República posarà una paradeta amb articles republicans al passeig marítim davant la Pasífae.

Dilluns 14 a les 19 h es farà la conferència "Dones de la República", a càrrec d'Isabel Pérez, a la Casa Olivella.
Finalment, dimarts 15 a les 19 h, al centre cívic La Geltrú, l'Amical Mauthausen presentarà l'experiència del viatge a un camp de concentració, a càrrec de l'alumnat de l'Institut Lluch i Rafecas i coordinat per Albert Pons.

75è aniversari de l'exili republicà (1939-2014)
Després de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 26 de gener de 1939, la fi de la Guerra civil a Catalunya era qüestió de pocs dies. L'Exèrcit republicà en retirada i grans columnes de refugiats van omplir tots els camins que conduïen cap al nord, en direcció a la frontera amb França. A les darreries de gener i la primera setmana de febrer, contingents nombrosos de refugiats civils i de tropes col·lapsaven ciutats com Girona i Figueres mentre esperaven que s'obrís la frontera per accedir als departaments de la Catalunya del Nord. Sota bombardejos aeris i penalitats de tota mena, el 10 de febrer de 1939 al voltant de 475.000 persones, moltes d'elles també procedents d'altres zones de l'Estat espanyol, havien deixat Catalunya i havien travessat els Pirineus. Aquest èxode era la plasmació de la derrota republicana i de l'ocupació franquista de tot el Principat.
Setanta-cinc anys després d'aquella desfeta s'organitzen diferents actes d'homenatge, de commemoració i de difusió d'aquells fets tan transcendents per al nostre país que, alhora, vol ser un homenatge a totes les persones que van viure aquelles dramàtiques circumstàncies.