Festa de Santa Llúcia de Gelida

La festa en el segle XX
A principis del segle XX i fins la República sabem que la festa depenia de la Parròquia i dels Administradors que tutelaven la imatge de la Santa (cremada durant la guerra civil), de manera que tenia un sentit rotatiu entre els mateixos administradors que cada any es passaven la imatge per custodiar-la. Durant el conflicte bèl?lic del 1936 s?estroncà la festa.

Vers el 1940 s?instaurà de nou tal com la coneixem avui: cuita d?escudella al pati dels Lluïsos (antigament al pati de Cal Terra), cercavila amb cobla-orquestra, autoritats i Administradors de la Santa, ofici solemne amb la mateixa cobla i cantat pel Cor Parroquial, benedicció, tast i repartiment de l?escudella i actuacions dels grups folklòrics i ballada de sardanes a la plaça de l?Església, marc de gairebé tots els actes. La recuperació fou possible gràcies a la voluntat dels qui n?havien estat tradicionalment administradors: les famílies Rius, Julià i Esteve, els descendents dels quals encara són al peu del canó, comptant amb la col?laboració de particulars, comerciants i empresaris, així com de l?Ajuntament.
Antigament es recollien espècies per les masies, les fàbriques, les cases del poble i els estiuejants i d?aquesta manera es podia fer l?escudella que deixava de ser només de brou i verdures i s?hi posava carn (pràcticament és com la que fem avui): amb llegums, verdures, carn de porc, de vedella, ossos, cansalada, patates, arròs, fideus etc.

L?any 1977, la Parròquia edita els goigs de Santa Llúcia, i durant els anys 80 i fins avui la festa ens arriba amb tota la força: sota el clamor popular de la repartició de l?escudella de les 8 calderes, que des de la matinada arrencant el bull, les empentes per aconseguir un tros de pa amb botifarra negra, la presència de les autoritats i convidats, els membres de la Comissió de Festes de Santa Llúcia, l?actuació de grups folklòrics, la Fira d?Artesans i Entitats Culturals i Recreatives, iniciada l?any 1991, entre d?altres aportacions per enriquir la jornada i lluir encara més la diada de Santa Llúcia.