Frisos en dansa

La Dansa Lliure és una dansa caminada. El peu no és només el contacte amb el sòl sinó la connexió amb l’energia de la terra, que amorteix, impulsa i dóna suspensió al moviment.
Economia d’esforç, equilibri i harmonia són tres elements característics de la Dansa Lliure. Formen una unitat entre el cos físic - l’economia d’esforç - i el cos anímic - l’harmonia estètica - regulats tècnicament per la llei de la justesa i de l’equilibri.
Isadora Duncan s’inspirà en les onades del mar, el vol dels ocells, el dolor i la joia dels humans, i anomenà aquest art “Dansa Lliure” per què en ella és l’ànima la que mou el cos, i aquest cal que s’alliberi dels estereotips que l’encarcaren.
Malkovsky sintetitzà el moviment que abasta l’ésser humà en totes les seves dimensions, basant-se en les lleis universals de la motricitat, l’art antic i la natura. A través d’imatges en íntima comunió amb la música, el seu mètode convida a eixamplar la nostra sensibilitat corporal i anímica.
“L'espectacle es diu “Frisos” perquè les danses ressegueixen aquells plans de la Grècia antiga donant-los-hi vida. Les 30 escenes d’aquest recital resumeixen l’àmbit expressiu i pedagògic d’aquesta filosofia clàssica de concebre el cos en moviment.”
L’Associació Catalana de DANSA LLIURE, recull, proposa i difon aquesta manifestació des de 1989, amb cursos, mostres i espectacles al nostre país.
“Zaratustra deia: - Notem per la manera de caminar de cadascú, si ha trobat el camí. La persona que s’acosta a la seva fita, ja no camina, dansa!”