Lliurament de la Medalla de la Ciutat a Joaquim Budesca

El Ple ordinari d'aquest mes de maig a l'Ajuntament de VNG ha aprovat la concessió de la Medalla de la Ciutat a Joaquim Budesca Català, artista vilanoví referent en la cultura local. L'Ajuntament ha rebut nombroses adhesions a la iniciativa, provinents de diferents persones, entitats i institucions de la ciutat.

Joaquim Budesca i Català va néixer el 8 de novembre de 1930 al carrer de les Barques, 8 de Vilanova i la Geltrú. Fill d'Ignasi Budesca, de Tarragona, forjador d'ofici i treballador del ferrocarril, i de Victòria Català, nascuda a la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues. La parella va tenir sis fills, tres nois i tres noies.
El 1936 la Guerra Civil fa que la família es traslladi a Barcelona. El 1940, a causa de les dificultats amb què es trobaren a Barcelona, la família Budesca es trasllada a viure a la Pobla de Cérvoles, d'on era la mare. El 1941 tornen a Barcelona, on Joaquim es matricula en una escola del carrer Galileu, i l'any següent es traslladen a l'Hospitalet de Llobregat. No va ser fins l'any 1960 que va tornar definitivament a Vilanova i la Geltrú.

Joaquim Budesca disposa d'un recull biogràfic de petit format de la col·lecció Retrats, promoguda per l'Ajuntament, escrit pel periodista Carles García Guinda. El llibret, que és un acte de reconeixement de la seva trajectòria personal i pública, presenta l'artista en les seves facetes de dibuixant i pintor. La seva vocació artística es va manifestar des de la infantesa, i ha acabat esdevenint un artista amb un univers propi i reconegut.
El pintor s'ha caracteritzat per un esforç autodidacte, i destaca en el seu retrat aficions com la de visitar els museus, que utilitzava com a escoles de belles arts particulars.

Ja de ben petit, a l'escola, es passava moltes hores de classe dibuixant a la llibreta. A l'Hospitalet va entrar a treballar en una fusteria, mentre als vespres seguia anant a escola. Quan va ser l'hora de fer el servei militar, a Melilla, li van preguntar quin era el seu ofici, i va respondre dibuixant. Per això va treballar al departament de cartografia, i quan va tornar en vaixell fins a Barcelona ja havia decidit que es volia dedicar al dibuix d'una manera professional. Va estudiar a l'Acadèmia Pruna durant dos mesos per adquirir coneixements sobre la tècnica del dibuix, i va entrar a l'estudi d'Emili Giralt i Ferrando, per treballar per a diferent editorials i guionistes, fent dibuix a llapis o fent de copiador a tinta. A la dècada dels cinquanta, va entrar a formar part del projecte E21 de Josep Toutain, treballant en historietes bèl·liques, en adaptacions i en portades de caire romàntic o rosa. La majoria d'aquests productes editorials van ser publicats a l'estranger. També va treballar com a il·lustrador de notícies i com a creador de tires històriques a periòdics com "La Prensa" o "Solidaridad Nacional", i va treballar per a l'Editorial Galaor.
A finals dels cinquanta va conèixer, a Vilanova i la Geltrú, la seva primera esposa, Joana Gómez, amb qui va tenir dues filles. El matrimoni s'instal·là a la capital del Garraf de manera definitiva. Durant un temps va treballar al torn de nit de la benzinera Cotesua, i als matins anava a la muntanya amb el seu Seat 600 i les seves aquarel·les, per captar els colors i la llum del paisatge del Garraf. Va començar a vendre algunes de les seves aquarel·les a amics, coneguts i gent diversa, que mica en mica l'anaven coneixent i apreciant artísticament a la seva comarca natal.

El 1969 Budesca va fer la seva primera exposició col·lectiva a la Galeria Catafau del carrer de Santa Madrona, on faria la seva primera exposició individual el 1970. Els anys setanta van suposar l'explosió de Budesca com a pintor, que va començar a practicar la tècnica de l'oli. La recerca d'una veu pròpia en el món de l'art, i la defensa continuada de la seva llibertat artística sustentada en l'esforç autodidacte va fer que Budesca s'endinsés i experimentés en tota mena de tècniques i propostes. Durant els anys setanta i vuitanta va practicar també el disseny gràfic, la publicitat, el cartellisme i la il·lustració. El seu matrimoni es va trencar durant els anys vuitanta, i va començar a conviure amb la que seria la seva segona esposa, Montse Lago.
El 1981 va il·lustrar la publicació "Cent indrets de Vilanova i la Geltrú", el 1986 va restaurar les pintures al fresc de la cúpula de la Masia d'en Cabanyes, i va dissenyar els vestits del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú l'any 1995.
Va provar tècniques com la litografia, el gravat, i fins i tot l'escultura. Va realitzar les portades dels discs compactes de la pianista vilanovina Leonora Milà, va dissenyar punts de llibre, el mata-segells commemoratiu del cinquantenari de la Penya Filatèlica Vilanova. El 2005 va dissenyar les carrosses dels Reis Mags d'Igualada, i el 2007 va inaugurar al Centre d'Art Contrmporani La Sala de VNG amb l'exposició H2O.