Acte de reconeixement popular a Jaume Mercader-Miret aquest divendres

Justament, serà en aquest indret, davant la seva casa nadiua de Jaume Mercader-Miret i amb motiu de la col·locació que ha fet l’Ajuntament d’una placa que ho recorda. Josep Maria Muntaner, nebot de Mercader-Miret, i Joan Solé Bordes recordaran en uns parlaments la personalitat i l’obra d’aquest il·lustre vilafranquí. Tot seguit els components de la Societat Coral el Penedès interpretaran els goigs a sant Ramon de Penyafort dels que l’homenatjat en va ser autor de la lletra i dels que Gogistes Penedesencs en lliurarà exemplars als assistents. L’acte, organitzat per l’Institut d’Estudis Penedesencs, es clourà amb un tast de coca fina de Vilafranca i xarel·lo del Penedès, gentilesa de ACOFE, l’Associació de Comerciants del Carrer dels Ferrers.

Nascut a Vilafranca l’any 1914, Jaume Mercader- Miret va fer els seus primers estudis al col·legi de Sant Ramon fins que el 1929 es va traslladar a residir a Barcelona amb la seva família; allí, amb catorze anys i enllestits els estudis bàsics, va entrar a treballar d’aprenent al taller d’argenter de Manuel Valentí i el 1930 al taller de Ramon Sunyer, on va seguir fins a l’octubre del 1937. Per iniciativa del mateix Ramon Sunyer, Jaume Mercader-Miret es van matricular a l’escola Massana de la que després en seria professor durant molts anys.
Acabada la guerra civil deixa el taller de l’orfebreria i comença a treballar amb el seu cosí, el també artista Pau Boada i Mercader en la realització d’obres d’art decoratiu. La primavera del 1941, Jaume Mercader-Miret entra en contacte amb el joier Alfons Serrahima i comença a rebre encàrrecs de repussar metall i mica a mica passa dels treballs de dibuix als relleus d’aram, i també alguns en plata. Són també anys vilafranquins en els que l’artista treballa per a les edicions que veuen la llum en aquells anys, també realitzarà l’altar de sant Ramon de la basílica de Santa Maria, el primer a l’esquerra entrant per la porta principal, els repussats de la capella del col·legi de Sant Ramon i moltes altres obres sacres per diversos indrets de Catalunya.
Però l’artista es va voler moure sempre en un àmbit cultural ampli, escriu goigs, poesies, col·laboracions a les publicacions vilafranquines, amb una passió confessa per la composició de sonets i diverses auques, entre les quals una a la festa major de Vilafranca. Ja abans de la guerra col·laborava a la premsa vilafranquina on seguiria pràcticament fins poc abans de la seva mort el 1999, va ser guardonat en diversos certàmens literaris per la seva producció poètica, de la que després n’aplegaria una petita part al seu “XXV sonets triats” publicat el 1990. Pregoner de la Festa Major l’any 1965 i de les Fires de Maig el 1976, el 1990 publica també les seves “Memòries d’un aprenent vilafranquí”, llibre al que seguiria el 1991 “Galeria de retrats amb un autoretrat” i l’edició vilafranquina d’homenatge “Vilafranca ben a prop”,  el 1998 el conte “L'anxaneta i l'àngel del campanar i el 1999 la biografia de Pau Boada “De la vida i obra de Pau Boada”. L’Institut d’Estudis Penedesencs li va publicar el 2003 el seu darrer llibre “Fets i circumstàncies” i encara va deixar abundants textos i poemes inèdits en bona part dipositats al Centre de Documentació de la Vinya i el Vi del Vinseum.